Nadal a Viladecans


Us felicito amb retard, perquè Nadal és una mena de cursa d'obstacles: menjar, nadales, amics, tradicions... I al final és impossible ser a tot arreu i ser-hi bé i estar per tothom com cal. Tot plegat és una mica excessiu.
El retard, però, em permet compartir amb vosaltres tres fets que han marcat una mica la meva vivència del Nadal enguany.

  • La visita a l'Església Evangèlica de Viladecans. M'hi van convidar per lliurar-me un document elaborat per l'Aliança Evangèlica Espanyola, en què s'actualitzen les 95 tesis de Luter, fent-les sortir també de l'àmbit estrictament eclesial. Em va fer il·lusió el gest, em va agradar conèixer el pastor, visitar l'Església i em va estimular a visitar l'exposició de Caixafòrum sobre la Reforma, que està molt bé, per cert. Em van donar també una publicació de Guillem Correa sobre els cinc-cents anys de cristianisme protestant que tinc ganes de llegir. 
  • La conversa amb la Teresa, una veïna, feligresa de la parròquia, la vigília de Nadal. Ens vam trobar al carrer. La veig passar sovint amb totes dues crosses, sempre com recent sortida de la capsa i contenta. M'explicava que té la columna molt feta malbé, molt de dolor i força problemes de mobilitat, i que a casa té el seu fill malalt, amb un càncer en estat avançat. Malgrat tot, viu el Nadal amb alegria i ben conscient del seu sentit. Em va emocionar.
  • A la parròquia aquest any hem fet una felicitació de Nadal. I m'ha tocat sortir a explicar-la durant la missa del Gall. M'ha fet adonar que enviar una nadala és gairebé un fet contracultural i un agent evangelitzador pel que té d'intent d'anunciar l'evangeli en un context molt distorsionador. Ens ajuda a: 
1. Tornar a posar Jesús en el centre: El cristianisme va desapareixent dels carrers. Avui, a molts llocs del món, tornem a celebrar el Nadal com a solstici d’hivern, ja no com a naixement de Jesús. Hem passat de parlar de Jesús, als desitjos de Pau, i dels desitjos de pau als galets i al consum. Potser és ben legítim que sigui així en un estat no confessional, però això mateix ens ajuda a trobar el sentit de l’aportació d’un infant fràgil i vulnerable que guanya la partida contra el Déu diner i poder.
2. Recordar que el consum és un fet molt secundari en el Nadal.  Jesús neix sense res i l’alegria dels àngels i dels pastors, i l’estupefacció de Josep no és perquè tinguin coses, necessàries o no, que abans no tenien, sinó perquè intueixen que la fragilitat i senzillesa de Jesús canviarà el món.
I 3, el missatge cristià no és el de Disney ni el de les pel·lícules: tothom ha de ser feliç per Nadal, i el Nadal tot ho arregla. Aquesta manera d’entendre el Nadal, potser sense voler-ho, deixa fora tota la gent que està trista: perquè està sola, perquè ha perdut les persones que més ha estimat, perquè no té feina, perquè ha de fugir, perquè passa gana. De fet, el Nadal cristià s’adreça sobretot a la gent que sembla que en aquest món ja no tingui motius per a l’esperança. I aquesta bona notícia no ve de la màgia del Nadal, sinó que està connectada amb la Pasqua: L’amor que ve de Déu transforma el patiment en vida.
Bon Nadal, bon any, a tothom!

Comentaris

Anònim ha dit…
Molt bon dia, valoro molt la teva visita a una altra església perquè em sembla que l'ecumenisme també queda a les mans dels capellans entesos i no hi participem gaire els laics.
Com que he tingut "empacho" de contes de nadal cal ressenyar que sempre parlen de "màgia" i el tema cristià no és màgic.
Que et vagi molt bé.
Manel del Besòs