Redescobrir el llatí

Estic atabalada amb la quantitat de contrasenyes que em demanen totes les aplicacions i estris informàtics. Cada vegada més llargues i més complexes, que m'exigeixen o bé una memòria que no tinc o un fitxer de contrasenyes que m'he fet, a dues columnes i (de moment) cinc planes. Si mai me'l troben, em buidaran tots els comptes, els meus i el de les entitats on tinc responsabilitats, i coneixeran totes les meves intimitats. Res de nou.
Per consolar-me he decidit que a partir d'ara faré servir com a contrasenyes textos llatins. Remenant llibres per casa vaig trobar el Diccionari de locucions i frases llatines de l'Enciclopèdia Catalana. Una petita joia, molt útil per citar correctament i per mantenir un petit contacte, ni que sigui superficial, amb els clàssics. Almenys m'ho passaré bé triant-la i aprendré alguna cosa.
Ja hi he trobat algunes frases ben encertades i ben actuals. La primera: tantum religio potuit suadere malorum. (tan grans iniquitats pogué aconsellar la religió).És de Lucreci, sobre el sacrifici d'Ifigènia, filla d'Agamèmnon, immolada per tal d'obtenir dels déus vents favorables a l'estol que havia de salpar cap a la guerra de Troia. Frase que continua sent vigent, per desgràcia.
La segona: Sit humus cineri non onerosa (Que la terra no sigui feixuga a les teves cendres, d'Ovidi) o, en versió més popular i actual: sit tibi terra levis (que la terra et sigui lleu), molt utilitzada per estalviar-se el cristià "Al cel sigui" o el més neutre "Descansi en pau". No sabia que l'expressió tenia unes arrels tan profundes.
En fi, contenta de tenir un pretext per retornar al llatí.

Comentaris