El Baix Llobregat, Abocador Nacional de Catalunya?


Sort que el nostre govern és nacionalista (se suposa que s’estima Catalunya, si més no sobre el paper) i majoritàriament de missa (almenys de valors conservadors). Altrament, no sé amb què més ens tocaria carregar al Baix Llobregat. La perspectiva que tres de les poblacions (Abrera, Gavà, El Prat –Viladecans queda just al mig de totes dues poblacions-) d’aquesta comarca estiguin “nominades” per al macroprojecte de l’Eurovegas senzillament m’indigna. No puc estar més d’acord amb l’expressió que surt avui al Periódico, de l’alcalde del Prat: “El nostre model de ciutat no té res a veure amb un projecte vinculat al joc, les drogues i la prostitució”. Ja ha costat prou impedir que el Barça col·loqués a tocar de la zona protegida del Delta una mena de parc temàtic, que no va ser aprovat per la Generalitat. I també ha costat, i molt, tancar els “Afters” de Viladecans, que es van fer famosos el dia que els va arribar una partida de droga en mal estat i que va disparar l’atenció hospitalària a la zona. Perquè els dies en què les partides de droga estaven en bones condicions, n’hi havia prou a veure la gent vomitant o absolutament zombie els dissabtes i diumenges al matí. Però, ai, la llibertat individual i el guany econòmic són valors sagrats en la nostra societat. En aquest país, invoquem Sant Jordi i donem llonguets al drac.
El delta del Llobregat té molts atractius turístics, tot i el seu desordre urbanístic i el deterioriament d'algunes zones rurals que malden per sobreviure: és a prop de Barcelona, a tocar de l'aeroport, i té platges. A més, des de fa alguns anys les zones del delta s'han intentat preservar dels depredadors econòmics que sempre l'han festejat.
Em pregunto si les poblacions afectades i el seu entorn (la comarca) hi tenen res a dir davant d’un projecte que pot capgirar i molt la qualitat de vida de la zona, o si el nostre benvolgut, estimat i mai prou apreciat govern, ens pren per una mena d’abocador, on no n’hi ha prou a ser una comarca amb greus problemes econòmics que ara ens hem de convertir en una mena de prostíbul a l’engròs (de cotització alta, això sí). Ja va impedir en el seu moment CiU que els vots polítics de la zona metropolitana tinguessin una mica més de valor, evitant que tirés endavant una modificació de la llei electoral. No li devem caure bé. Ni ganes. Mercè Solé

Comentaris