... existia la JOBAC. Aquesta tarda ens hem retrobat un munt de gent. Trobada emotiva, reconeixements incerts entre nosaltres (ai, les canes, el pes...!), hem rigut moltíssim (aquell impagable trio jordi-joan francesc-juanjo, amb guió de luxe de Francec Orteu); hem tingut música amb grup coral i instrumental amb en Xavier Morlans i hem tornar a gaudir de les cançons de sempre. Fotografies, parlaments (Joan Batlle, servidora, Josep Hortet, Joan Enric Vives, Salvador Clarós i Montse Sintas, amb un record especial per en Josep Maria Puxan), abraçades, alegria. Algú -crec que ha estat en Salva- ho ha dit: la JOBAC va ser una gran, activa, esperança, en temps de crisi i de canvi. Avui tornem a viure una crisi intensa. Potser aquest esperit de la JOBAC ens ajudi a viure-la amb compromís i creativitat. A mi, realment, m'ha animat a fer-ho. Ah, i esperit profètic. Ja hem vist que d'aquí vint anys l'Higini serà el Molt Honorable, i en Quim ocuparà el màxim càrrec a Roma, mentre que un cert arquebisbe serà a Can Brians per haver fet contraban abusant del seu càrrec a Andorra. En fi, la Trobada d'avui mereix una valoració millor i més reposada. Però ara estic massa cansada, ja em perdonareu. Mercè
Comentaris