Acte penitencial i electoral


Som a Quaresma i toca fustigar-se. Som a punt d'iniciar una campanya electoral i toca fustigar-se.
És el que sentia aquest matí mentre maquetava a casa l'últim número del Viladecans Punt de Trobada, aquesta revista que editem a la nostra ciutat, amb ganes de pensar i fer pensar. Naturalment, en aquest context, intentem que els partits de més pes s'expressin sobre les qüestions que nosaltres creiem més importants en aquest moment (la crisi, l'educació i la cultura, medi ambient i mobilitat...). Uns han aprofitat l'espai més que d'altres. No cal dir que el PP no ha dit ni piu. CiU, en canvi, s'hi ha abonat i ens ha enviat tres articles diferents.
He de dir que certament m'ha costat molt de fer la meva feina, perquè, com ja deveu haver notat, CiU em provoca una mena d'alèrgia permanent i irracional. Per tant m'ho he passat fatal, perquè m'encenia mentre llegia el que escrivien els militants de convergència que viuen a Viladecans, i em costava de no maquetar-los la plana amb una lletra il·legible i una il·lustració irònica. A part del "ohmmmmmmm" de rigor i de recordar-me a mi mateixa que hi ha una cosa que se'n diu llibertat d'expressió i que si vull que el Punt de Trobada sigui una bona revista, cal que aquesta llibertat hi sigui realment, ha arribat un moment que em plantejo què tenen les campanyes (i pre-campanyes) electorals que et predisposen de mala manera contra els teus veïns. Perquè em cau fatal el senyor president de la Generalitat i el seu equip de govern, però tinc bons amics a les llistes de CiU de Viladecans i els estic agraïda, per exemple, per com han tractat i acollit en Jordi quan era militant d'aquesta formació, encara que ara en Jordi per pròpia iniciativa s'ha passat a les nostres files d'ICV-EUiA.
És probable que el problema sigui meu, de falta de maduresa psicològica, de mala gestió, que diuen ara, de les emocions. Vés a saber quin trauma infantil em trepitja CiU. Però també hi ha un element ambiental i mediàtic que fa que aquests dies ens irritem desmesuradament, ens aferrem als estereotips més grollers, i per tant siguem poc receptius al diàleg de debò, en benefici del col·lectiu, que és justament el que faria falta. També perquè molts militants i candidats de tots els partits sembla que s'hagin begut l'enteniment, i els trobes repetint consignes com a lloros. Confio que tots plegats no confonguem la indignació que propugna Hessel amb aquesta mena de sentiment infantil que a alguns ens desvetllen els adversaris. Mercè

Comentaris