Ens cobrarem els interessos en espècies


Aquesta tarda l'Andreu en comptava ben bé una quinzena només entre els seus amics i coneguts de Viladecans. De jubilats forçosos que han treballat en alguna entitat bancària i que amb la reestructuració de les caixes van al carrer. I, per reblar el clau, en José Luis m'anuncia que dijous es jubila, després de declarar que no acaba de saber si és que es jubila o l'acomiaden.
Les caixes junt amb una obra social segurament plena de sofisticats serveis per mantenir l'autoestima dels jubilats van treient-se de sobre un munt de gent, de la de tota la vida. Aquests, rai, deuen ser privilegiats perquè probablement es jubilen en bones condicions. Però tot i això em sembla que deu ser una sensació ben agredolça.
Jo estic contenta, però. Em sembla que està molt bé que a Viladecans comptem a partir d'ara mb una quinzena llarga de persones actives, interessants, de bon veure, formades, sanes (algun potser amb una mica d'artrosi), preparades, amb possibilitats de fer tirar endavant un associacionisme que tenim una mica tronat, com tot allò que és col·lectiu. Un d'ells ja sé que es dedicarà a la política. Espero que entre caminades i viatges de l'Inserso continuïn, com fa quaranta anys, volent canviar el món. Companys, companyes, Viladecans us espera. Les caixes s'ho perden: elles es queden els diners, nosaltres les persones! Mercè



Comentaris