Pregar amb la immigració

A mi em sembla un gran llibre (avís: aquest post és de propaganda pura i dura) que acaba de sortir al CPL. És el fruit del treball d'un grup de capellans de Barcelona que habitualment es reuneixen per reflexionar sobre la tasca que estan fent amb les persones immigrants que s'adrecen a les seves parròquies. És el PAI (Pastoral Amb Immigrants) i penso que és un dels grups que més seriosament aborda la novetat en molts sentits que significa la multiculturalitat creixent dels nostres barris.
En primer lloc, perquè reflexionen a partir d'allò que ja estan fent. No és una especulació o una aportació només teòrica. I tampoc no és una esplèndida i perfecta declaració de principis. És la realitat pura i dura, amb encerts i errades. La seva reflexió no porta l'etiqueta de no sé quins mètodes sofisticats d'avaluació, sinó que respon a l'hàbit (potser provinent de la revisió de vida) de pensar sobre allò que es fa i d'actuar segons allò que s'ha pensat.
En segon lloc, perquè, com diu el nom del seu grup, es plantegen que la vida de les seves comunitats sigui amb els immigrants, és a dir, que aquests hi tinguin alguna cosa a dir. Sol ser força habitual que molts plans d'acollida i molts projectes interculturals es facin sense els interessats. Fer-ho amb la seva participació costa, però si més no ho intenten.
Al llarg del temps que porten treballant, el PAI ha publicat diversos materials de suggeriments per a les parròquies, comunitats i moviments. I aquests materials portem l'empremta de la vida dels immigrants en molts vessants: l'arribada i els primers contactes, la por de viure en situació irregular, els temes laborals, la crisi i l'atur, la relació amb els veïns, l'habitatge, l'arribada dels fills, la separació forçosa de la família, el desarrelament, el dol, la relació amb la parròquia (catequesi, celebracions, grups diversos), la religiositat popular, l'ecumenisme, les relacions entre les diverses confessions religioses, les polítiques socials.
El llibre recull les pregàries amb què s'inicia la reunió del PAI. Són pregàries que parteixen d'un fet de vida en relació a la feina que fan amb els immigrants, continuen amb un fragment de la Bíblia, i hi afegeixen una pregària més personal. Una aportació interessant és la incorporació de fragments d'uns quants documents "oficials" de l'Església, que, francament, estan molt bé. Són aquell tipus de document de què la premsa mai no no sol parlar, no pas perquè siguin gaire coincidents amb les propostes polítiques dominants, sinó perquè entre parlar de condons i parlar d'immigrants, es venen més els condons. Ja se sap.
En fi, us el recomano. És un llibre de pregària, útil per a qui es vulgui plantejar, en grup o sol, des de la seva fe, una aproximació a la immigració. Crec que pot ajudar a interioritzar moltes coses i a animar una major i millor atenció a les persones immigrades. Mercè

Comentaris