Pactes i primàries

D'aquí a quatre dies a la meva agrupació d'ICV es faran les primàries per elegir cap de llista a les properes municipals. En David ho deixa, després d'un munt d'anys (12 o 16?) de ser regidor. No sempre hem estat d'acord, però la veritat és que és innegable que és una persona molt treballadora i molt honesta, a la qual cal agrair la feina feta.
No sé quins plans hi ha. No m'han arribat els noms (o nom) de qui es presenta. No sé si hi ha diversos candidats. A les darreres eleccions hi va haver fortíssimes disputes i he oblidat si aquestes disputes van cristal·litzar finalment en dues llistes o no.
De fet això de les primàries no és mal sistema, però és una qüestió molt formal que pot resoldre conflictes... o crear-ne de nous. El problema és que només pel fet de plantejar l'existència de dos candidats, la tensió puja, i de quina manera, i que algun candidat es pot trobar que de cop i volta, des que comunica que es vol presentar, deixin de parlar-li. En general, la meva impressió és que s'intenta no arribar-hi. I que moltes primàries es resolen als passadissos i no pas amb una votació participada.
Trec el tema perquè penso que a ICV-EUiA com m'imagino que passa a d'altres coalicions, es produeix una situació contradictòria. Des de les últimes eleccions, a Viladecans, tenim dos regidors: el primer d'ICV, la segona, d'EUiA. La Idoia, d'EUiA, ha fet una molt bona feina. Ha passat pel rodatge de quatre anys d'aprenentatge: del funcionament polític i de la gestió de la seva àrea. En una lògica que valorés estrictament la seva feina, el millor seria que anés ella en primer lloc a les llistes. Però no crec pas que ICV vulgui, perquè els pactes comarcals amb EUiA li reserven el segon lloc. I els pactes són els pactes. Però tot plegat, com a sistema, és una manera de desaprofitar el capital col·lectiu, sobretot tenint en compte que no és que treiem vint regidors, no. Qui vagi com a cap de llista tindrà feina per posar-se al dia, per aprendre a moure's en un terreny gens fàcil.
Francament, penso que en aquests casos valdria la pena deixar-se estar de pactes i mirar què és el millor per a tots, i agrair també una feina ben feta. No es podria entendre un pacte com un criteri a aplicar amb flexibilitat? És difícil això, en la vida política, però és una llàstima. En fi, tant de bo ens en sortim dignament! Mercè


Comentaris