A mi els toros no m’agraden, no hi he anat mai, i tinc clar que és un tipus d’activitat que hauria de desaparèixer. No tinc tan clar, en canvi, que hagi estat una bona idea prohibir-los per llei: ja haurien desaparegut tots solets, crec. I també penso que és lamentable l’exercici de doble mesura que han fet els partits que van votar l’abolició de les corrides de toros i en canvi han “blindat” una pràctica similarment bèstia com són els correbous…
I bé, un cop dit tot això, em permetreu explicar una història de fa 128 anys, o sigui del 1882, que he tret del llibre “L’integrisme a Catalunya”, de Joan Bonet i Casimir Martí. És un tema que hi surt de passada, a les pàgines 123-125 i 149. Resulta que, en aquella època, el govern espanyol va signar amb França un tractat de tendència lliurecanvista, que donava facilitats als productes manufacturers francesos a canvi d’avantatges per als productes vinícoles espanyols. Aquestes facilitats, com és fàcil d’entendre, anaven en contra dels interessos de la indústria catalana. A Catalunya hi va haver una gran mobilització contra el tractat, i es va organitzar una campanya per evitar que el parlament espanyol el ratifiqués. Com a representant dels parlamentaris catalans per explicar els motius de l’oposició catalana es va designar el bisbe Urquinaona, que era senador, el qual va tenir una intervenció molt brillant, començant per parlar dels molts treballadors que es quedarien sense feina, la misèria que s’abatria sobre tantes famílies… i reclamant, en definitiva, protecció per a la indústria catalana. De fet, el tractat es va aprovar, però Urquinaona va aconseguir un gran prestigi. Per això –i per altres actituds d’integració al país, ell que era de Cadis– quan va morir li van dedicar una plaça.
Doncs bé. Paral·lelament als debats parlamentaris, a Barcelona es va iniciar una peculiar forma de protesta que es va estendre com una taca d’oli: la gent va començar a posar-se barretina, i a anar amb barretina a tot arreu. Deia el diari “El Correo Catalán” el 2 de maig, molt divertit: “La moda de la barretina, o gorro catalán, se va generalizando cada día más. Ya no son sólo los de Olot los que se llevan, sino que los hay de merino color de grana, guarnecidos de terciopelo negro, y en algunos se lee, en caracteres de oro, “¡Visca Catalunya!”. Desde el que viste humilde blusa, al que usa elegante chaqué, levita o sobretodo, vimos ayer a barceloneses de todas las clases de la sociedad con la característica barretina, y hasta se paseaban por las Ramblas algunas mozas de rompe y rasga que las usaban, llevando admás una falda de grana en lugar de sayas. También vimos con ellas niñas de corta edad, y hasta a criaturas envueltas con mantillas en brazos de sus nodrizas”. Però és que un parell de dies abans, el 29 d’abril, el diari ja havia començar a parlar del tema, i havia acabat la seva crònica amb una frase que és el motiu d’aquest escrit. I és que resulta que “la mayor parte de los que cubrían sus cabezas con la barretina llevaban cobatas en forma de escudo con las cuatro barras catalanas, de color encarnado sobre fondo amarillo, las cuales producían muy buen efecto. En la plaza de toros eran casi contadas las personas que no usaban esta clase de gorras”. Els assistents a les corrides de toros, unànimes defensors dels interessos nacionals. I la plaça de toros, lloc de demostració de catalanitat. Com canvia la percepció de les coses! (Josep Lligadas)
Doncs bé. Paral·lelament als debats parlamentaris, a Barcelona es va iniciar una peculiar forma de protesta que es va estendre com una taca d’oli: la gent va començar a posar-se barretina, i a anar amb barretina a tot arreu. Deia el diari “El Correo Catalán” el 2 de maig, molt divertit: “La moda de la barretina, o gorro catalán, se va generalizando cada día más. Ya no son sólo los de Olot los que se llevan, sino que los hay de merino color de grana, guarnecidos de terciopelo negro, y en algunos se lee, en caracteres de oro, “¡Visca Catalunya!”. Desde el que viste humilde blusa, al que usa elegante chaqué, levita o sobretodo, vimos ayer a barceloneses de todas las clases de la sociedad con la característica barretina, y hasta se paseaban por las Ramblas algunas mozas de rompe y rasga que las usaban, llevando admás una falda de grana en lugar de sayas. También vimos con ellas niñas de corta edad, y hasta a criaturas envueltas con mantillas en brazos de sus nodrizas”. Però és que un parell de dies abans, el 29 d’abril, el diari ja havia començar a parlar del tema, i havia acabat la seva crònica amb una frase que és el motiu d’aquest escrit. I és que resulta que “la mayor parte de los que cubrían sus cabezas con la barretina llevaban cobatas en forma de escudo con las cuatro barras catalanas, de color encarnado sobre fondo amarillo, las cuales producían muy buen efecto. En la plaza de toros eran casi contadas las personas que no usaban esta clase de gorras”. Els assistents a les corrides de toros, unànimes defensors dels interessos nacionals. I la plaça de toros, lloc de demostració de catalanitat. Com canvia la percepció de les coses! (Josep Lligadas)
Comentaris