Atenció: el català i el valencià ja són una sola llengua!


Sí senyor. Així ho diu un ens tan rellevant i indiscutible com la Direcció General de Trànsit del Ministeri de l’Interior espanyol. Jo ho he descobert aquesta setmana anant a renovar-me el carnet de conduir, i aquí us ho explico.
Si mireu la imatge de dalt, veureu que sota el títol “Autorización temporal para conducir”, diu, en català: “Autorització temporal per conduir”. I, al costat, “Autorització temporal per a conduir”. I us podeu preguntar, fent servir la lògica: ¿I per què dimonis ho repeteixen, aquesta gent? Sota d’aquesta primera línia, veureu la mateixa frase en gallec i en basc. Després, si mireu la part de sota, després del text en castellà “Válida para conducir por España…”, trobareu una repetició semblant, amb alguns errors tipogràfics i algunes lleus modificacions en les dues frases repetides. I us continuareu preguntant: ¿I per què dimonis ho repeteixen, aquesta gent?
I bé, després de fer-vos aquestes preguntes, ara mireu la imatge de sota. Aquí ja no hi ha repeticions. Sota el text castellà, el podeu trobar en català, gallec i basc, però el català només una sola vegada.
I ara us explico l’origen dels dos documents. El de dalt és l’autorització temporal per conduir que em van donar fa cinc anys, el 2005. I la de baix és la que m’han donat aquesta setmana. La de dalt la vaig conservar preguntant-me si la propera vegada que em renovés el carnet continuarien amb la mateixa bajanada de posar el text, a més d’en català… en valencià! Perquè, per si encara no ho havíeu endevinat, aquella repetició no és una repetició: és la versió valenciana del text. Que no deixa gaires dubtes sobre l’evident diferència entre les dues llengües, que fa que els parlants de l’una no es puguin entendre de cap manera amb els parlants de l’altra.
Però, pel que es veu, algú amb suficient intel·ligència a la Direcció General de Trànsit ha corregit la bajanada, i ha optat per considerar que el català i el valencià són la mateixa llengua. S’han resolt, doncs, les preguntes que he plantejat més amunt. Però ara me’n ve al cap una altra: ¿Com és possible que el Francisco Camps i la Rita Barberà encara no hagin aixecat el crit al cel davant aquesta nova mostra de l’imperialisme català? (Josep Lligadas)

Comentaris