El Secretariat de Marginació de l'Arquebisbat de Barcelona ha elaborat una colla de propostes relacionades amb polítiques socials amb l'esperança que els partits polítics se les facin seves. Em sembla un document excel·lent, que podeu llegir en la seva totalitat aquí. En transcric una part:
Proposem que en l'elaboració dels pressupostos es prioritzin les partides destinades a polítiques socials eficaces. Encara que això sigui en detriment d'altres àmbits. Veiem amb preocupació que la quantitat de diners destinats al "quart món", no s'incrementa en aquest temps de crisi amb el mateix percentatge que han augmentat les persones excloses.
Concretament:
1. En l'àmbit dels sense sostre
a) Destinar persones i s’habilitar llocs per atendre a les persones que viuen al carrer. No tant sols se’ls ha de facilitar més llocs per dormir, sinó que es disposin d’organismes i mitjans per atendre i guarir les patologies que molts d’ells pateixen: depressions, malalties mentals, alcoholismes, drogoaddicció etc
b) Col.laborar amb mitjans, diners i recursos amb les moltes entitats nascudes gracies a la iniciativa privada (confessionals i laiques) que fa anys que treballen per ajudar als més necessitats
c) Facilitar locals on puguin trobar-se, rentar-se, menjar les persones “sense sostre”
En l’àmbit de les persones grans i malaltes
a) Incrementar de manera substantiva les pensions no retributives que perceben moltes persones grans. Malgrat els problemes de tresoreria que pateixen les nostres institucions, aquestes pensions hauria d’arribar a la mateixa quantitat del salari mínim interprofessional
b) Augmentar la plantilla de professionals dedicats a l’atenció de les persones grans i que viuen soles
c) Destinar partides a la rehabilitació de cases i pisos deteriorats, sovint sense ascensor on viuen moltes persones grans o impedides. I posar més mitjans per combatre “ el mobbing” mobiliari.
En l’àmbit dels infants
a) Revisar la llei del menor. Que el primer objectiu sigui el bé de l’infant. Quan aquests objectius estan en conflicte amb altres drets, com poden ser els dels pares o institucions, sempre fer prevaldre els del menor.
b) Fer una política educativa on tots els adolescents trobin un lloc per formar-se, els més idoni possible a les seves característiques
c) Perseguir i castigar les màfies que utilitzin menors per la mendicitat, la pornografia infantil, o la prostitució
d) Augmentar els educadors de carrer, i dotar-los de mitjans per complir la seva funció de detectar i acompanyar els infants en risc d’exclusió
En l’àmbit de les persones explotades sexualment
a) Dedicar per part de les institucions, mes recursos humans i econòmics per tal de facilitar l'eradicació o la disminució de la prostitució. Que les alternatives que se’ls ofereixen siguin vàlides i realistes
b) Cal que les institucions trobin sortides, com poden ser pisos d’acollida, per les ex-prostitutes grans, que molt sovint es troben soles i desemparades
c) Que es persegueixin les màfies, i totes les persones que es lucren explotant aquestes dones.
En l’àmbit de la sensibilització a la responsabilitat
a) Promoure campanyes per fomentar el voluntariat
b) Fer conèixer, d’una manera objectiva i sense sensacionalismes la realitat de marginació que hi ha en la nostra societat per mitjà dels serveis d’informació institucionals (televisions i ràdios públiques, butlletins d’òrgans oficials,…) i també en campanyes pels mitjans de comunicació.
b) Col.laborar amb mitjans, diners i recursos amb les moltes entitats nascudes gracies a la iniciativa privada (confessionals i laiques) que fa anys que treballen per ajudar als més necessitats
c) Facilitar locals on puguin trobar-se, rentar-se, menjar les persones “sense sostre”
En l’àmbit de les persones grans i malaltes
a) Incrementar de manera substantiva les pensions no retributives que perceben moltes persones grans. Malgrat els problemes de tresoreria que pateixen les nostres institucions, aquestes pensions hauria d’arribar a la mateixa quantitat del salari mínim interprofessional
b) Augmentar la plantilla de professionals dedicats a l’atenció de les persones grans i que viuen soles
c) Destinar partides a la rehabilitació de cases i pisos deteriorats, sovint sense ascensor on viuen moltes persones grans o impedides. I posar més mitjans per combatre “ el mobbing” mobiliari.
En l’àmbit dels infants
a) Revisar la llei del menor. Que el primer objectiu sigui el bé de l’infant. Quan aquests objectius estan en conflicte amb altres drets, com poden ser els dels pares o institucions, sempre fer prevaldre els del menor.
b) Fer una política educativa on tots els adolescents trobin un lloc per formar-se, els més idoni possible a les seves característiques
c) Perseguir i castigar les màfies que utilitzin menors per la mendicitat, la pornografia infantil, o la prostitució
d) Augmentar els educadors de carrer, i dotar-los de mitjans per complir la seva funció de detectar i acompanyar els infants en risc d’exclusió
En l’àmbit de les persones explotades sexualment
a) Dedicar per part de les institucions, mes recursos humans i econòmics per tal de facilitar l'eradicació o la disminució de la prostitució. Que les alternatives que se’ls ofereixen siguin vàlides i realistes
b) Cal que les institucions trobin sortides, com poden ser pisos d’acollida, per les ex-prostitutes grans, que molt sovint es troben soles i desemparades
c) Que es persegueixin les màfies, i totes les persones que es lucren explotant aquestes dones.
En l’àmbit de la sensibilització a la responsabilitat
a) Promoure campanyes per fomentar el voluntariat
b) Fer conèixer, d’una manera objectiva i sense sensacionalismes la realitat de marginació que hi ha en la nostra societat per mitjà dels serveis d’informació institucionals (televisions i ràdios públiques, butlletins d’òrgans oficials,…) i també en campanyes pels mitjans de comunicació.
Mercè
Comentaris