Per una Espanya federal

El títol d’aquest post sona a proclama decimonònica, ja ho sé. Però mira, queda com per fer-se llegir…
Bé, el que jo volia dir és que ara que estem tan contundentment immersos en l’ofensiva independentista que bàsicament el que pretén és convèncer-nos que la cosa “normal” en el català “normal” és voler la independència de Catalunya (i que qui no la vol s’ho ha de fer mirar, perquè o és que és poc català o és que té por), i ara, sobretot, que veiem com TV3 ha decidit fer servir el diner públic per promoure aquesta causa, crec que no estaria gens malament que els que pensem que la tal independència ens aportaria segurament alguns beneficis col·lectius, però que el que segur que provocaria és un esquinçament tal que ens faria mal a tots (i sobretot als sectors més febles), i que, alhora, estem convençuts que el millor per a Catalunya és formar part d’una Espanya seriosament federal, hauríem de engegar una bona campanya explicant-ho i defensant-ho.
Potser ja fa massa temps que els que pensem així estem a la defensiva: a la defensiva davant el PP i el Tribunal Constitucional, i a la defensiva davant l’ofec de l’independentisme. Jo poca cosa puc aportar-hi, en aquesta campanya, però hi ha prou gent rellevant en la nostra societat civil i en el nostre món polític que podrien posar-s’hi i explicar, de cara i amb convenciment, el que això hauria de ser. Explicar-ho aquí, a Catalunya, i explicar-ho en el conjunt d’Espanya. Per molt que es digui que aquest plantejament no li interessa a gairebé ningú. I segurament és veritat, perquè un plantejament així no porta gaire èpica, i per tant enganxa poc, però no per això cal deduir que no és el millor. En democràcia, com menys èpica calgui, millor... I precisament perquè interessa poc seria una cosa nova, inesperada, i potser faria forat. Va, que els qui es poden animar s’animin, que hi ha molt a fer. Josep Lligadas

Comentaris

esparver ha dit…
Mira, comenceu per explicar-ho a Espanya.

Tal com van les coses només ens volen en castellà i per pagar. Estic disposat a jugar a una Espanya federal però Ebre enllà sembla que no, el dia que ells hi vulguin jugar parlem-ne, mentrestant ja s'ho faran.

TV3 porta molt temps gastant diner públic per intentar que ens sentim espanyols: que si selecció, que si teatre madrileny... que gastin quatre xavos per mostrar altres realitats és de justícia.
andreu ha dit…
Bon dia Josep,

lamento dir-te que hem sembla demagògic dir que s'han gastat diners públics en plasmar una realitat social, tv3 es precisament l'altaveu de la societat, l'altaveu de la gent del carrer si hi ha un percentatge per petit que sigui de gent que opina d'una manera perquè no intentar plasmar això a la televisió PUBLICA de forma transparent i objectiva? el que hem sembla greu es que no se n'hagués parlat fins ara.

Que no comparteixis la opinió no et dona dret a dir que s'hi han invertit diners amb aquest descrèdit...

podria rebatre els arguments però el que m'ha molestat son les formes, per això he escrit i aquí acabo.


Salut!
Andreu Lligadas i Muñoz
Anònim ha dit…
"no porta gaire èpica", "no interessa gairebé ningú", dius. I no hi estic d'acord. Si en algun moment s'hagués plantejat seriosament d'anar cap a un estat plurinacional i pluricultural (federal o confederal), amb veritable igualtat entre tots els qui l'integressin, jo crec que hauria generat esperances i ganes d'ajudar a fer que reeixís.

Ah, i pel que fa al programa em va semblar prou interessant, com també m'interessaria si un dia en dedicaven un a presentar estats federals o confederals...
Josep Pascual
un altre andreu ha dit…
Josep
Em sembla que ja fa temps, massa, que s'hauria d'estar en la campanya que ens proposes envers l'Espanya Federal.
Jo n'hi afegiria una altra : la de fundació de la V o XXI Internacional. Amb una bona dosi de generositat i renunciant a protagonismes de poltrona, tota l'atomització de moviments, grupusculs, forums, partits de més enllà de la socialdemocràcia, etc. hauria de tenir ja un referent ètic i polític global (soc un il.lús, ho sento) per afrontar aquesta globalització i les seves crisi.
Si triguem massa, els galifardeus fonamentalistes que ens envolten acabaran purgant-nos amb ricí el dia que els diguem que tant genocida i homicida va ser el Rei en Jaume com El Cid Campeador. Per a ells el gregarisme és succedani de comunitat, el fanatisme succedani de lo diví i la feineta de saber llegir i de pensar una mica, els supera. Facilment, poden deixar de ser capaços d'anar gaire més enllà del Camp Nou, del Cor de la Ciutat, del Vent del Pla o de Polonia, i fins i tot en Molina els hi pot arribar a semblar un gran metereòleg.
Anònim ha dit…
Fe de ral!
Perdona'm l'estirabot però el post traspua un "mal rotllo" immens. Apel·lar a la por a l'esquinçament és com negar el divorci en pro de la santa unitat minoritzant humiliacions.
Tothom ha de tenir el dret de decidir com vol viure, i els pobles també.
Seria molt millor esmerçar esforços en educar a la gent a respectar les decisions dels altres, que no pas a perpetuar situacions d'injustícia, i m'aventuro a afirmar que amb la Independència s'estrenyerien molt més els vincles amb Espanya. El propi reconeixement en pla d'igualtat ens donaria a tots plegats molt més que l'actual situació de desigualtat.
Aquesta és la mare dels ous i el perquè d'aquesta "ofensiva". La realitat s'imposa i només cal veure com aquesta onada és del poble i de com alguns partits intenten treure'n profit.
No voler veure-ho està en el vostre dret, amic Josep, però em dol.
Anònim ha dit…
La retallada de l'Estatut certifica la inexistència del federalisme.
Estimat Lligadas, acceptar l'independència com a via de solució és avui per avui l'única via possible. Sovint cal fer trencadissa per tornar a construïr. Trenquem amb Espanya per poder-nos-hi agermanar ben aviat. Altrament hi perdrem molt més tots plegats.