Les cendres d'un volcà

En Salva Clarós ens ha fet arribar aquesta reflexió, que comparteixo plenament:

Per a un que no està familiaritzat amb les xifres de l’aviació civil, assabentar-se de que cada dia hi ha 29.500 vols a Europa no deixa de representar un impacte emocional, a més es clar de l’impacte ambiental. Que el 60% d’aquests avions restaven a terra per culpa d’un volcà és un alleujament. El volcà maleït que ha sembrat el caos en el cel europeu, almenys això manifesten la majoria de diaris i altres mitjans d’informació, està ocasionant unes pèrdues estimades en 150 milions d’euros diaris. Però aquesta és una manera de veure les coses. N’hi ha una altra: el caos en el cel no és quan els avions son a terra sinó precisament quan volen i el tràfic és frenètic. Les pèrdues de les companyies aèries son guanys per a les ferroviàries, línies d’autobús i hotels, sense comptar altres beneficis co-laterals que son conseqüència de l’erupció del Eyjafjalla.

El que realment impressiona més no pas la fumera del volcà és que cada dia a Europa hi hagi més de tres milions de persones viatjant pel cel. És com un altre núvol en aquest cas de partícules de major dimensió que les cendres volcàniques que aparentment resta invisibles a les nostres consciències. La globalització ens ha fet extraordinàriament dependents de l’avió, i per tant del petroli. Potser hauríem de replantejar-nos-ho. És desitjable que perquè funcioni la societat la gent hagi de desplaçar-se tant massivament? Quan temps la humanitat amb els recursos que disposa podrà suportar aquest trànsit? No he vist que des de cap instancia informativa ni governativa ni de cap mena es faci cap qüestionament.