Acabo de sentir aquesta expressió al telenotícies del vespre: són pobres energètics els que no poden pagar els rebuts dels subministraments. Doncs en conec uns quants. Cada setmana vénen al despatx de Càritas amb una carta dels Serveis Socials perquè els ajudem en el pagament dels rebuts.La veritat és que costa d'entendre que avui no hi hagi uns serveis mínims garantits per a tothom: d'aigua i de llum. Que et tallin l'aigua quan hi ha nadons o malalts ho trobo fort. Que una persona gran amb una pensió mínima no pugui mantenir un mínim d'escalfor a casa ho trobo d'escàndol.
L'altra cosa és crear la cultura de l'estalvi i el consum assenyat, que tampoc no estaria gens malament, i no només per als pobres energètics, sinó per a tothom. La gent gran, com la que sortia avui al reportatge de la tele, conserva l'hàbit de controlar molt la despesa, també la d'una despesa que no és immediata, però la gent més jove ja pertany a una generació en què ens hem acostumat a tirar la casa per la finestra energèticament parlant. Perquè la cultura televisiva i consumista, per dir-ho d'alguna manera, s'adreça i fa efecte a tothom, també a qui no se la pot permetre. És com quan anuncien la xocolata: de petits, amb una presa ja fèiem; avui, si et fixes en els anuncis de la tele, sembla que els nens se n'hagin de menjar mitja rajola per berenar. Doncs això.
L'altre tema que no han tocat a Tv3 és l'actitud de les companyies. He de dir que amb la de l'Aigua no solen haver-hi gaire problemes, però que Endesa maltracta amb premeditació i alevosia els seus clients. El seu telèfon d'atenció al client és de pagament; et fan esperar molt i sovint hi has de trucar més d'una vegada. Tenen un sistema informàtic que es passa mitja vida (o tres quarts de vida) "caigut", o sigui que quan aconsegueixes connectar-hi no et serveix de res. I posen moltes pegues per facilitar les coses a l'hora de pagar per telèfon. Queden complementats dignament per aquelles entitats bancàries en les quals només pots passar a pagar a determinades hores i dies. I quan has aconseguit pagar, sovint no és pas automàticament que et restableixen el subministrament. I si ha passat gaire temps obliguen la família a tornar a fer el contracte de nou, cosa que els genera unes despeses que no es poden permetre. A mi em sembla que és un tracte prepotent. Per no parlar de la indesxifrabilitat de les factures. Però aquest és un altre tema. Mercè
Comentaris