Els qui pacientment aneu seguint aquest blog, sabeu que de tant en tant faig balanç de com està el tema de la llei de la dependència a casa, no tant per gemegar sobre la nostra situació, perquè ens n'anem sortint, sinó per posar en evidència com va en general l'aplicació d'aquesta llei:
- Al juny del 2007 vam demanar la valoració de la mare d'en Josep. La van valorar al juliol. Ella va morir a l'agost. A l'octubre vam rebre la resolució pertinent, que li concedia el màxim de dependència. Al maig següent ens van cridar els Serveis Socials per fer el pla de treball. Aquest mes d'agost (2009!) hem rebut la resolució conforme el seu vidu cobraria els dies que li pertocaven. Dos anys i dos mesos després de la seva mort el seu marit encara no ha cobrat res.
- Al març del 2008 vem demanar la valoració del pare (el marit de l'anterior). Tot i que la llei estableix que s'ha de valorar en un període de tres mesos, la Generalitat va perdre l'expedient i la valoració no es va fer fins al cap de nou mesos. Quan feia l'any que ho havíem sol·licitat va rebre la corresponent valoració, segons la qual tindria dret a rebre ajut des del primer de gener d'enguany. A l'agost ens van cridar per fer el pla de treball (fet, per cert, refiant-se de nosaltres, perquè ningú no ha fet cap visita a domicili; em consta que els serveis estan saturats). Vam lliurar tota la documentació. Ens acaben de trucar que s'havia produït un error informàtic i cal tornar-la a presentar. Asseguren que potser a final d'any podrà cobrar el que se li deu...
- l'expedient d'en Jordi ha estat el més ràpid. Es va demanar valoració al juny del 2008 i l'hem obtinguda al març de l'any següent. Potser perquè de moment fins d'aquí a un parell d'anys no es podrà plantejar si li cal algun ajut a més a més del taller ocupacional on va.
En fi. Sobren comentaris. Però m'agradaria dir que l'aplicació correcta de la llei de la dependència sí que serviria per crear llocs de treball i per millorar la qualitat de vida de la gent més vulnerable del nostre món. I encara més si hi hagués voluntat de fer emergir l'economia submergida que l'atenció a la gent gran encobreix. Però deu ser poc lluït.
- l'expedient d'en Jordi ha estat el més ràpid. Es va demanar valoració al juny del 2008 i l'hem obtinguda al març de l'any següent. Potser perquè de moment fins d'aquí a un parell d'anys no es podrà plantejar si li cal algun ajut a més a més del taller ocupacional on va.
En fi. Sobren comentaris. Però m'agradaria dir que l'aplicació correcta de la llei de la dependència sí que serviria per crear llocs de treball i per millorar la qualitat de vida de la gent més vulnerable del nostre món. I encara més si hi hagués voluntat de fer emergir l'economia submergida que l'atenció a la gent gran encobreix. Però deu ser poc lluït.
Mercè
Comentaris