Així de clar ens ho deia en Josep M. Fisa, aquest matí, a la trobada de l'ACO, que ens aplegava per tractar allò que serà el tema de tot el curs: "Cridats a ser responsables i solidaris en un món consumista". En Josep Maria ha fet certament una xerrada esplèndida sobre el tema. L'únic problema ha estat que els responsables de l'ACO, portats per un entusiasme una mica excessiu, a més a més d'ell han convocat dues parelles que ens han parlat de quines mesures concretes procuraven adoptar en relació al consum. Molt interessant tot plegat, però ha calgut restringir els temps d'intervenció. I jo almenys encara necessitaré força estona per anar paint tot el que tots ells ens han arribat a aportar i a suggerir.
En Josep Maria, rector d'una parròquia de Sant Joan Despí, té una molt llarga experiència en l'economia solidària, que en els darrers anys es concreta a Solidança, una empresa d'inserció social i laboral que treballa a partir del material de rebuig d'una societat altament consumista. I és consiliari de Justícia i Pau. Tinc ganes de llegir-me amb calma la seva intervenció, que m'ha semblat esplèndida. Fa mal adonar-se que amb el que nosaltres ens gastem en cosmètica n'hi hauria prou i de sobres per portar aigua a tots els racons de la terra. O reflexionar sobre el grandíssim negoci alimentari, que deixa mig món en la fam i promou l'obesitat i la diabetis en la població que té més accés al menjar.
El consum, el nostre consum, el consum a través del qual ens diuen que sortirem de la crisi, posa en una crisi vital la majoria de població del planeta. d'aquí el títol d'aquest post... que no em sembla exagerat.
De moment us deixo amb algunes frases d'un dels testimonis, aquest matí: "jo ensenyo als meus fills que la bellesa no es pot posseir, només es pot admirar; que com menys coses posseïm, més lliures podem ser; que per relacionar-se amb la gent no fan falta coses".
Ens hem de posar en marxa (anava a dir de "posar-nos les piles", però millor que no).
En Josep Maria, rector d'una parròquia de Sant Joan Despí, té una molt llarga experiència en l'economia solidària, que en els darrers anys es concreta a Solidança, una empresa d'inserció social i laboral que treballa a partir del material de rebuig d'una societat altament consumista. I és consiliari de Justícia i Pau. Tinc ganes de llegir-me amb calma la seva intervenció, que m'ha semblat esplèndida. Fa mal adonar-se que amb el que nosaltres ens gastem en cosmètica n'hi hauria prou i de sobres per portar aigua a tots els racons de la terra. O reflexionar sobre el grandíssim negoci alimentari, que deixa mig món en la fam i promou l'obesitat i la diabetis en la població que té més accés al menjar.
El consum, el nostre consum, el consum a través del qual ens diuen que sortirem de la crisi, posa en una crisi vital la majoria de població del planeta. d'aquí el títol d'aquest post... que no em sembla exagerat.
De moment us deixo amb algunes frases d'un dels testimonis, aquest matí: "jo ensenyo als meus fills que la bellesa no es pot posseir, només es pot admirar; que com menys coses posseïm, més lliures podem ser; que per relacionar-se amb la gent no fan falta coses".
Ens hem de posar en marxa (anava a dir de "posar-nos les piles", però millor que no).
Mercè
Comentaris