Disponibilitat i protocols

Dilluns vam tenir reunió de l'equip de pastoral obrera del nostre bisbat. La veritat és que sento una certa aversió a les reunions gaire institucionals, però aquesta sempre resulta interessant. Tenim uns quants projectes entre mans, però sobretot ens plantegem com promoure que les nostres comunitats i moviments acullin bé les persones immigrades. Perquè de fet, l'ACO, la JOC i potser l'HOAC, que jo no conec tant, comptem amb ben pocs immigrants estrangers als nostres grups. Ens cal obrir-nos més, possiblement canviar la manera de fer algunes coses i articular-nos amb les parròquies, que és el lloc on ells solen acudir. Moltes parròquies s'han obert a la gent que va arribant, però en d'altres costa més fer-se amb els nouvinguts. Val la pena pensar-hi una mica, intercanviar experiències, saber destriar què és important i què és accessori. Ja hi ha gent que treballa, i molt bé per cert, en aquesta línia, com el PAI (Pastoral amb immigrants).
A l'equip de Pastoral Obrera no sé si fem el que toca, però ens entenem molt bé, cosa que facilita i fa agradable la feina. Fins i tot hem rebut algun encàrrec.
Ha estat l'arxiprestat de Montserrat, que volen tractar el tema de la crisi, i ens han demanat que organitzem una taula rodona a l'estil de les que durant el curs passat es van fer a Viladecans i a Vilanova, encara que adreçada específicament a la gent amb responsabilitats a les parròquies i moviments de l'arxiprestat. El bisbe ja ha confirmat la seva participació, no només a la taula, sinó durant el dia. Avui n'he parlat amb en Toni Mora, secretari general de CCOO del Baix, i també ha acceptat amb ganes d'anar-hi. Té un cert mèrit, un diumenge al matí, arribar-se a Monistrol per fer una breu intervenció, de deu-quinze minuts més diàleg. En Toni és cristià i entèn perfectament què és un arxiprestat i què se li demana.
Valoro que dues persones enfeinades i amb responsabilitats vulguin prendre part en un acte de què es podrien escaquejar fàcilment i valoro del bisbe que s'hi quedi tot el dia. És massa habitual que els "jefes", polítics o eclesiàstics, tant és, vagin als llocs cinc minuts, "vomitin" el seu discurs i no escoltin gaire o gens, mentre que de vegades exigeixen un procotol penós i reclamen un protagonisme excessiu en relació a la seva participació real.
És clar que no sempre en són ells ben bé els responsables, sinó la cort celestial que els envolta. En qualsevol cas, m'alegro que a nivell eclesiàstic i sindical, tinguem gent senzilla al capdavant que posa en el centre l'atenció a la gent i no els seus càrrecs.
Mercè


Comentaris