Espais porosos

Resulta força curiosa la manera de plantejar les relacions entre entitats als diferents barris i ciutats. Quan vivíem al Poblenou, la coordinadora d'entitats en comprenia de tot tipus, si no recordo malament amb parròquies incloses o si més no amb entitats confessionals, però els partits polítics no tenien cabuda a les fires d'entitats i, si hi volíem participar com a ICV, ens havíem de situar discretament un parell de carrers més amunt. Al Clot, en canvi, els partits hi tenien el seu racó garantit.

A Viladecans, els partits, a les Fires, tenen un graaaaaan espai, i en canvi les entitats que depenen de l'Església Catòlica -Càritas inclosa- no en poden formar part, mentre que l'Església Evangèlica sí i l'oratori musulmà, també, segurament perquè no consten com a entitats religioses, sinó culturals. I també perquè a l'Ajuntament s'han pres a la valenta això que la religió ha de formar part dels espais privats i, a més, no tenen cap simpatia (jo tampoc) als privilegis de l'Església catòlica.

Però jo crec que és un greu error eliminar dels espais relacionals públics uns equipaments religiosos que convindria que fossin “porosos”, és a dir, que tinguessin contacte i intercanvi amb la resta de la societat civil i entre ells mateixos. Això afavoriria que fossin espais oberts a les inquietuds ciutadanes, introduiria i enfortiria hàbits de participació i reduiria el risc de sectarismes. De fet, molts establiments religiosos (oratoris, moviments, parròquies…) ja fan activitats socials, culturals, de lleure i educatives que és bo que formin part de la xarxa ciutadana.

Em penso que no vaig aconseguir convèncer un company de feina, a l'Ajuntament, un bon tècnic en matèria de convivència, per cert, que una parròquia sensible a les dificultats de la immigració fa una gran feina en matèria de cohesió social i de convivència. Ni que sigui només pel fet que resar cada diumenge pels treballadors immigrats i per les seves famílies no sé si "calarà" molt en la nostra manera de fer, però calarà més en qualsevol cas que no sentir mai cap missatge d'aquesta mena.
De la mateixa manera que a molts centres de culte de qualsevol confessió es promou la pregària pels problemes i inquietuds de la gent, és igualment recomanable que se’ls convidi a participar de la vida ciutadana a les plataformes ciutadanes que hi hagi a cada lloc: coordinadores, consells ciutadans, mostres… La pràctica religiosa incideix en els valors: evitar compartiments estancs afavoreix que aquesta pràctica tingui presents també els valors de la participació ciutadana, del sentit col·lectiu, del compromís social. Sentir-se rebutjats, ignorats o bandejats no ajuda gens. Això també és mestissatge.

Mercè Solé