La bella molinera

Concert dels memorables, ahir. Thomas Quasthoff al Liceu amb La Bella Molinera, de Schubert i Müller. Hi ha músiques que sembla que no tinguin fons... Sempre hi trobes coses noves, encara que les hagis escoltat mil vegades. Schubert i l'aigua, Schubert i el camí, Schubert i la mort. Cadascun d'aquests temes em penso que donarien per una tesi doctoral.
Thomas Quasthoff és un magnífic comunicador i un gran músic, realment. I el Liceu estava força ple... Davant de l'entusiasme del públic, Quasthoff va optar per no trencar l'encant del cicle de Schubert dient que després de la darrera cançó només podíem escoltar una cançó de les tristes. I va cantar La mort i la donzella i res més. Va fer bé. Tot i que quan vam sortir del Liceu els amics vam anar a fer una cervesa i no precisament per ofegar les penes, sinó pel gust de retrobar-nos.
Us deixo amb dos videos curiosos. Un, el de Quasthoff cantant jazz. Em penso que és un fragment de la pel·lícula (The Dreamer) que va fer explicant la seva determinació per dedicar-se professionalment a la música, amb un físic no gens fàcil. L'altre, un fragment de La Bella Molinera, amb Benjamin Britten i Peter Pears.
Mercè


Comentaris