Vilamarina, el consum com a horitzó vital


Van obrir el dia de Sant Jordi. I amb gran èxit. Jo hi vaig anar al cap d'uns quants dies, a veure com pintava. La veritat és que el nou gran centre comercial de Viladecans està ben situat: a tocar de l'estació de la Renfe, en els baixos d'aquelles deu torres que neguitegen la gent que encara ens agrada això que el delta del Llobregat sigui "baixet", perquè s'aixequen descaradament i es veuen de tot arreu trencant la poca harmonia que encara queda en el paisatge.
Devem estar en crisi, però totes les botigues estaven ben plenes. No sé pas qui comprarà tanta roba ni tantes sabates. Tot i que només es veuen marques. a mi totes aquestes botigues de franquícia em semblen molt poc imaginatives i molt poc interessants. Vista una, vistes totes. No tenen cap personalitat. Amb tot, els petits comerciants estan nerviosos i sembla que, a més, hi ha algunes tensions dins de les seves associacions amb la qual cosa ho tenen cru.
D'una banda és cert que s'han creat llocs de treball. L'interrogant és si això comportarà que se'n perdin d'altres... Però a mi em posa negra aquesta mena de consum compulsiu. Em pregunto quan trigarà el govern a subvencionar les torradores o les cafeteres. Posats a fer, per què només els cotxes?
Curiosament, una de les botigues que s'han obert és una "Casa del llibre". M'agafa amb el cor dividit. D'una banda, ja m'agrada que en el temple del consum hi hagi una capelleta dedicada a la cultura. De l'altra, penso si això afectarà l'única llibreria de Viladecans, "Els nou rals", que ha aguantat estoïcament un any rere l'altre i que ha fet una veritable militància de l'animació cultural. Ja veurem.
Josep M. Rovira Belloso, un conegut teòleg, deia una vegada que vivíem a la societat de la "nada con puntillas". El centre comercial ho exemplifica d'allò més bé.
Mercè Solé

Comentaris