Sense voluntat, sense esforç, sense responsabilitat

Deu ser que em faig gran, però el sistema de la píndola de després em sembla penós. I encara més penós és que no és un bolet, sinó una forma de vida. M’explico.
U. Anuncis televisius diversos adreçats a joves i adults: menja tant com vulguis, encara que et faci mal. La pastilla “X” et farà sentir bé una altra vegada. No t’estiguis de res.
Dos. Anuncis de sabó: allibera els teus nens i nenes de la preocupació per mantenir neta la roba. Que s’embrutin tant com vulguin. El llevataques “X” ho tornarà tot al seu estat original.
Tres. Programa El Club de TV3. Tertúlia sobre la infidelitat. Afirmació d’un dels habituals: fins als 30 anys que la gent ho provi tot, després toca posar seny i fer relacions estables.
Quatre. Col·laboració intensa dels joves en una campanya electoral enganxant cartells. Exigència posterior: que el partit els pagui un sopar perquè “s’ho mereixen”. No sé si el que ve després és reclamar un càrrec a l’administració.
Cinc. Condons gratis a l’escola no fos cas que els adolescents s’haguessin d’esforçar i de renunciar a cap altra de les seves despeses (de mòbil, de perruqueria, de sortides…) per aconseguir-los.
Aquest és el context general: ni prevenció, ni responsabilitat, i una publicitat enganyosa. Perquè la salut es ressent dels excessos. Perquè els llevataques sempre acaben deixant ombra. Perquè les relacions personals són més que un polvo i que dos. Perquè la gratuïtat i la generositat a la clandestinitat van portar molta gent a la presó sense que mai reclamessin un tracte privilegiat. Perquè la llibertat consisteix a fer-se responsable dels propis actes.
Mantenir relacions sexuals va molt més enllà del plaer immediat. És una natural porta oberta als embarassos i pot ser també porta d’entrada a gravíssimes malalties. La píndola, que no s’ha de confondre amb un anticonceptiu més, només resol els embarassos. No fa millors les relacions ni evita les malalties. I bàsicament és un gra de sorra més en aquesta actitud comuna a joves i a adults de prendre’s la vida com a ocasió de consum en benefici propi, no només de béns, sinó també de relacions i de persones.
La píndola potser ha d’existir. Però ha de ser un molt últim recurs. Igual com els medicaments no han d’estalviar la prevenció.
I els joves han de tenir accés no només a les píndoles: també a una feina digna i a unes relacions de qualitat. I han de ser tractats com a persones responsables, no com a infants malcriats. I cal preveure que, en circumstàncies normals, els seus pares els ajudaran, i ells ho podran viure així. Probablement no serà sense conflicte. Però la vida de debò, la vida laboral, la vida familiar, la vida política, comporta enfrontar-se a realitats poc agradables i reconéixer errades i aguantar xàfecs. I cal estar-hi preparats. S’aprén afrontant les pròpies accions i dificultats, no pas amagant-se.

Mercè Solé