El transport que paguem o que pagarem

Aquests dies que hi ha hagut la Fira de l'Automòbil se n'ha tornat a parlar. Hi ha qui reclama ajuts perquè la gent compri cotxes, per reactivar l'economia i com a suport a un sector que manté molta gent ocupada.

He de dir que no ho veig gens clar, tot i ser conscient de què pot significar si aquesta indústria s'enfonsa. No em sembla prudent promoure l'ús del cotxe privat, i més si es tracta d'automòbils cars. Els cotxes representen consum energètic, contaminació, converteixen molts quilòmetres en asfalt i són a disposició només de les persones que els poden pagar. No pas tothom es pot plantejar si agafar el bus o el cotxe. Per no parlar de l'endeutament que significa per a moltes famílies (no havíem quedat que convenia promoure l'estalvi i no l'endeutment?). Per acabar-ho d'adobar com més cotxes circulen més ineficaços es tornen: les carreteres s'embussen i aparcar es converteix o bé en una odissea que deixa la d'Ulisses en ben poca cosa o bé en una despesa considerable.

Posats a enterrar-hi diner públic, m'estimaria més una promoció seriosa del transport públic, que presenta molts dèficits i on també podria crear-se ocupació. La veritat és que venir de Viladecans a Barcelona en tren suposa de vegades intervals de mitja hora entre servei i servei. Alguns busos ni tan sols funcionen el cap de setmana... Això, per vint quilòmetres de distància i més de 64.000 habitants (sense comptar els molt poblats Gavà i el Prat) resulta gairebé exòtic.

I també podrien crear-se molts llocs de treball en el sector serveis a la gent gran. L'aplicació de la llei de la dependència seria una bona oportunitat per obrir portes, i si es fes amb ocupació de qualitat i no amb ocupació-brossa, les capes socials més baixes (o sigui les dones amb poca formació) viurien una millora espectacular de la seva qualitat de vida. A part que moltes famílies que s'ocupen dels seus vells se sentirien una mica menys angoixades.

En fi. De la crisi podria sortir-ne un canvi de plantejament per viure millor. No sembla pas que aprofitem l'avinentesa, no.

Mercè Solé