El Primer de Maig i els dentistes


"Deu de cada deu dentistes recomanen que no es tanqui TRIDENT". "Trident: sin azúcar, sin trabajo, sin vergüenza". Ha estat una de les empreses en risc de desaparèixer que més s'ha fet notar a la manifestació d'aquest matí. I cal dir que els treballadors hi han posat imaginació i participació.
Trident (pertanyent a la multinacional Cadbury) és una empresa actualment amb seu al Prat del Llobregat, que té bons beneficis malgrat la crisi i que, tot i això, ha decidit tenir-ne més, de beneficis. I per aquest motiu tanca la planta del Prat i es trasllada a Polònia, on se suposa que els costos se li abaratiran. Però a Catalunya deixa 170 persones a l'atur. Se'n salven alguns treballadors d'oficines, perquè l'empresa deixarà un punt comercial a Catalunya.
Un exemple més de deslocalització. M'ha fet pensar en una altra empresa que va fer això mateix no fa gaire (la que tenia la marca "Braun" entre d'altres). Em consta que finalment la deslocalització no va funcionar i que el que es feia a Esplugues s'ha fet finalment a Alemanya (més barat no deu ser!), però els treballadors d'aquí han anat al carrer.
La mani d'aquest matí ha anat força bé malgrat la pluja. Però ens cal avançar molt més en consciència de classe i en mobilització si volem aturar realment les amenaces desreguladores de la patronal i els acomiadaments massius. I també ens cal construir una realitat sindical europea i internacional...
Per cert, que un dels discursos que he sentit no m'ha agradat gens: el consum fa sortir de la crisi, ergo els treballadors hem de consumir més (i mantenir el poder adquisitiu per poder fer-ho) per tirar endavant. Jo crec que mantenir el consum com a fita no ens ajuda pas a viure millor: ni som més solidaris, ni preservem els recursos ecològics col·lectius ni esdevenim més persones ni més feliços. Al contrari. No és gens fàcil trobar un marc ideològic adequat on encaixar treball, consum, solidaritat. Però ens hi hem d'esforçar. Altrament continuarem sent peons de les multinacionals, que gestionen el nostre treball, el nostre temps lliure, la nostra economia i les nostres utopies.
Mercè Solé

Comentaris