Últimament planxar s'ha convertit en una activitat força interessant que em permet escoltar discs o casets que fa temps que tinc abandonats (de fet constato que una de les coses que m'estan canviant més a la vida és la forma d'escoltar música).
L'altre dia li va tocar el torn a un disc de la Victòria dels Àngles, que canta Toldrà, Mompou, Rodrigo i algunes cançons populars. I mentre escoltava el Combat del Somni (Janès/Mompou) em vaig adonar que com que m'agrada tant la primera cançó (Damunt de tu només les flors) ja no escolto les altres, i que la segona sempre em passa desapercebuda. I he redescobert que aquest poema m'agrada molt... Us deixo amb la versió de Carme Bustamente.
L'altre dia li va tocar el torn a un disc de la Victòria dels Àngles, que canta Toldrà, Mompou, Rodrigo i algunes cançons populars. I mentre escoltava el Combat del Somni (Janès/Mompou) em vaig adonar que com que m'agrada tant la primera cançó (Damunt de tu només les flors) ja no escolto les altres, i que la segona sempre em passa desapercebuda. I he redescobert que aquest poema m'agrada molt... Us deixo amb la versió de Carme Bustamente.
Aquesta nit un mateix vent
i una mateixa vela encesa
devien dû el teu pensament
i el meu per mars on la tendresa
es torna música i cristall.
El bes se’ns feia transparència
—si tu eres l’aigua, jo el mirall—
com si abracéssim una absència.
El nostre cel fóra, potser,
un somni etern, així, de besos
fets melodia, i un no ser
de cossos junts i d’ulls encesos
amb flames blanques, i un sospir
d’acariciar sedes de llir?
Comentaris
Feia uns dies que no llegia el vostre bloc i us trobava a faltar.
Aviat ens veiem
Petons!