Demà, a Vilanova


Nova taula rodona organitzada per la Pastoral Obrera de Sant Feliu. Al col·legi de les Tereses (Rambla Principal, 71), a les 7 del vespre, a Vilanova i la Geltrú. El tema de fons, el mateix que a Viladecans: Fer front a la crisi.
El "cartell" de Vilanova conserva dos noms: el bisbe Agustí i Joan Torrents, de Càritas, mentre que canvia tres protagonistes. Ara seran Jordi Jorba, treballador d'una entitat d'estalvi i militant de l'ACO, Susanna Igual, directora de l'IES Lluch i Rafecas de Vilanova, i Albert Rodríguez, secretari general de CCOO de l'Alt Penedès i el Garraf.
Vilanova és una ciutat amb un teixit social i eclesial potent. Tinc ganes de veure com anirà.
De fet, aquestes taules rodones estan en la línia del que a l'ACO francesa anomenen "partages de foi", experiències de diàleg des de la fe sobre temes comuns d'interès i, habitualment, de patiment per a molta gent. De fet molts cristians estem habituats a reflexionar en veu alta sobre les coses que vivim, a analitzar i a fer propostes. En aquest tipus de reflexió, feta des de l'Evangeli, no importa tant posar-se d'acord sobre qüestions socials o polítiques, sinó anar al fons de les qüestions i veure també quines implicacions o repercussions personals hi ha, com ens ressona a dins, vaja.
Les discussions de partit o de sindicat solen anar encaminades o a assolir propostes consensuades d'actuació o a tractar les qüestions des del punt de vista ideològic (si és que hi ha ideologia, és clar). Rarament es parla de com ens afecta personalment.
A l'ACO vam estar treballant el tema una temporada. Semblava que costava convocar els veïns per parlar d'un determinat tema punyent (un conflicte laboral o de barri, qualsevol situació social viscuda amb passió...) en un marc de diàleg on, a més, nosaltres ens definíem com a cristians. No ens en vam sortir gaire, perquè tampoc no sabíem gaire com explicar-ho. La qüestió és crear un clima de confiança on la gent pugui compartir aquestes bàsics de la seva vida. Per als cristians, un aspecte bàsic és el seguiment de Jesús, és clar. Però la meva experiència és que tothom agraeix un espai de qualitat per comunicar allò que el mou i que l'esforç de formular això perquè els altres ho entenguin sempre val la pena.
Per a mi aquestes taules rodones en són un exemple.
Mercè Solé

Comentaris