La veritat és que promet ser un acte interessant: amb Agustí Cortés, bisbe de la nostra diòcesi, Pilar Malla, síndica de greuges de Barcelona, Toni Mora, secretari general de CCOO del Baix Llobregat, Josep Bonastre, treballador de banca i Joan Torrents, conseller de Càritas. Amb aquesta taula rodona pretenem d'una banda expressar el compromís de l'Església envers la gent que pateix la crisi i de l'altra proposar respostes factibles que ens comprometin a treballar, cadascú des del seu àmbit. La mirada, doncs, vol ser positiva i cap endavant.
Una altra qüestió novedosa aquesta vegada és que farem un esforç de divulgació de l'acte fora dels canals eclesials habituals. La gent d'església no ens preocupem gaire d'aquestes coses. Amb parlar-ne a les misses o amb una minsa difusió interna n'hi ha prou. Això parteix d'alguns supòsits que,al meu entendre, són erronis per diversos motius:
1. Qui transmet el missatge és el capellà. Si a ell l'interessa, el transmetrà amb entusiasme, si no, ho farà d'una manera poc engrescadora. Al final de les misses hi ha sovint tres mil avisos. Costa para atenció a tots.
2. Es dóna per entès que tota la gent de la parròquia o la gent cristiana anem a missa cada diumenge. Molts no hi van i molts no anem sempre al mateix lloc. Per tant sovint no sentim els avisos.
3. Hi ha molta gent que no es considera practicant o ni tan sols creient però que pot ser sensible a determinats actes o propostes. Si l'Església vol ser evangelitzadora ha de sortir de les quatre parets dels temples.
4. Sortir al carrer (penjant cartells, convidant les entitats, enviant cartes...) té l'estímul afegit que t'has d'espabilar per donar un missatge que els altres entenguin.
Bé, no sé si ens en sortirem,però si més no ho haurem intentat. Ja us en farem cinc cèntims...
Mercè Solé
Comentaris