Preneu nota d'una immobiliària i d'una entitat bancària de qui val més no refiar-se per cap concepte: Expofinques i el Banc de Santander. És la història, per a no dormir, de la Núria i el Daniel, una parella molt jove que aquest estiu es van animar a comprar-se una caseta al barri del Carmel: una zona tranquil·la, una casa vella però en bones condicions, un preu relativament assequible (240.000 euros) i molta, molta pressa per part de les venedores i de la immobiliària, que els va facilitar també el contacte amb el Banc per la hipoteca. Una hipoteca que durarà 40 anys.
La parella, com la major part dels treballadors, no es compra un pis cada dia, i va voler prendre precaucions. Tampoc no és del barri. Va assessorar-se amb el registre de la propietat, per comprovar si hi havia càrregues i si les propietàries efectivament ho eren, i va trucar per telèfon l''Ajuntament per saber si la finca estava afectada per algun pla urbanístic. I no, no ho va estar... fins al cap de quinze dies d'haver signat l'escriptura.
La finca està afectada per un pla de millora del Carmel i haurà d'anar a terra si no prosperen les al·legacions que s'han presentat. De fet s'havia fet un intent d'aprovació del pla al febrer, intent que va fracassar per l'oposició del PP, ERC i CiU. Al juliol, després d'haver-hi introduït alguns canvis, negociats amb ERC, es va aprovar.
Les presses de les propietàries i de la immobiliària tenien, doncs, una finalitat clara: "col·locar" la casa abans que quedés afectada. I van amagar als compradors aquesta pública i reconeguda possibilitat d'afectació fins al final. De fet, a l'escriptura en l'apartat en què accepten fer-se càrrec de les despeses d'escripturació, es diu de passada que els compradors "manifiestan conocer y aceptar la calificación urbanística de la finca adquirida". Sí, és clar. La de la data en què se signa.
És probable que legalment sigui tot correctíssim, però l'ètica d'aquest personal brilla per la seva absència. És, certament una estafa. I no deixa de soprendre'm que un banc que probablement posa tres mil pegues per a qualsevol tonteria, accepti -perquè la parella té feina fixa i compta amb avals familiars- semblants tractes quan segur que coneixien la situació.
Si les al·legacions de la Núria i en Daniel -la seva casa és just a la frontera d'on comença l'afectació- no prosperan veuran enderrocar-se casa seva, rebran una indemnització per la meitat aproximadament del que els ha costat i, mentre continuen pagant la hipoteca, hauran de fer front primer al lloguer d'un pis i després a la compra d'un pis de protecció oficial.
L'actitud de les propietàries, d'Expofinques i del Banc no té nom. O sí que en té.
La parella, com la major part dels treballadors, no es compra un pis cada dia, i va voler prendre precaucions. Tampoc no és del barri. Va assessorar-se amb el registre de la propietat, per comprovar si hi havia càrregues i si les propietàries efectivament ho eren, i va trucar per telèfon l''Ajuntament per saber si la finca estava afectada per algun pla urbanístic. I no, no ho va estar... fins al cap de quinze dies d'haver signat l'escriptura.
La finca està afectada per un pla de millora del Carmel i haurà d'anar a terra si no prosperen les al·legacions que s'han presentat. De fet s'havia fet un intent d'aprovació del pla al febrer, intent que va fracassar per l'oposició del PP, ERC i CiU. Al juliol, després d'haver-hi introduït alguns canvis, negociats amb ERC, es va aprovar.
Les presses de les propietàries i de la immobiliària tenien, doncs, una finalitat clara: "col·locar" la casa abans que quedés afectada. I van amagar als compradors aquesta pública i reconeguda possibilitat d'afectació fins al final. De fet, a l'escriptura en l'apartat en què accepten fer-se càrrec de les despeses d'escripturació, es diu de passada que els compradors "manifiestan conocer y aceptar la calificación urbanística de la finca adquirida". Sí, és clar. La de la data en què se signa.
És probable que legalment sigui tot correctíssim, però l'ètica d'aquest personal brilla per la seva absència. És, certament una estafa. I no deixa de soprendre'm que un banc que probablement posa tres mil pegues per a qualsevol tonteria, accepti -perquè la parella té feina fixa i compta amb avals familiars- semblants tractes quan segur que coneixien la situació.
Si les al·legacions de la Núria i en Daniel -la seva casa és just a la frontera d'on comença l'afectació- no prosperan veuran enderrocar-se casa seva, rebran una indemnització per la meitat aproximadament del que els ha costat i, mentre continuen pagant la hipoteca, hauran de fer front primer al lloguer d'un pis i després a la compra d'un pis de protecció oficial.
L'actitud de les propietàries, d'Expofinques i del Banc no té nom. O sí que en té.
Mercè Solé
Comentaris
Fins no fa molts anys et podies trobar que entre l'atorgament de l'escriptura de compra-venda a notaria i el registre de l'escriptura al registre de la propietat hagués entrat en aquest l'ordre d'embargament d'un jutge, de manera que s'inscrivia la compravenda després de l'embargament, quan en el moment de la compra la finca era lliure de càrregues.
Això es va arreglar.
Perquè no establir la obligació als ajuntaments de comunicar qualsevol projecte en discussió?
Una altra consideració: per telèfon el "bon dia" i gràcies: tota la resta, per escrit.
Desitjo tota la sort del món a aquesta parella.
Quan es prenen decisions polítiques, s'han de prendre decisions humanes i això darrer, les decisions humanes, és pel que no són prou valents. O és que els que han de prendre la decisió (PSC IC i ERC al govern de l'Ajuntament)esperen una maleteta amb bitllets per treure'ls del Pla? Espero que no sigui així!
No poden entendre que és un cas excepcional i que seria ben fàcil solucionar-ho, ja que són la primera casa afectada del carrer i la del costat no ho està?
Xiruquero,tens tota la raó. La teva és una bona proposta.
Maria-Josep, jo tinc confiança que guanyarà el sentit comú. De fet la seva casa, com dius, és just a la frontera i la seva desafectació no perjudicaria en absolut el pla...
Cal mantenir l'esperança mentre es pugui.
Mercè