La borsa de treball de Càritas de Viladecans

L’any 2007 van passar per la borsa de treball de Càritas 72 persones. L’any 2008, més del doble: 148, a les quals hem pogut atendre només amb 54 ofertes de treball. La major part d’aquestes ofertes són per a l’atenció de persones grans en domicilis particulars, sovint vivint en el mateix domicili on treballen, i he de dir també que sovint en condicions poc agradables.

D’aquestes demandes de feina, 139 provenen de dones i 9 d’homes; 13 de persones de nacionalitat espanyola i 135 d’estrangeres, sobretot de Bolívia (37), Marroc (27), i Equador (21). 70 d’aquestes persones tenen entre 20 i 40 anys. Moltes tenen els fills i filles al seu país d’origen. Una curiositat és que el percentatge de nacionalitats d’origen no lliga gaire amb les dades del padró. Suposo que deu ser perquè funciona molt el servei de “boca a orella”. El col·lectiu bolivià no és el més nombrós d’entre els llatinoamericans a Viladecans, però som especialment coneguts dins d’aquest grup.

La borsa de treball va néixer sobretot com un servei a les persones que busquen feina i que no poden adreçar-se als serveis públics d’ocupació ni fer cap formació perquè no tenen papers. Ha esdevingut també un servei a famílies, de vegades prou angoixades, que necessiten algú per tenir cura de la gent gran de casa. La veritat és que la demanda d’aquestes 33 persones amb permís de treball i 13 amb nacionalitat espanyola s’escapa de les nostres possibilitats i no sé si té gaire sentit, perquè a la pràctica és abocar gent contractable dins de l’economia submergida. De tota manera, nosaltres acollim tothom, recomanant a qui ho pugui fer que s’adreci als serveis públics.

He de dir que no conec ningú que hagi trobat feina anant a l’Oficina d’Ocupació. Però cal anar-hi i insistir: per ser-hi inscrit, per buscar feina, per fer formació.
Mercè Solé

Comentaris