Vendre el producte de la necessitat de participar en la vida política de vegades costa força. L'individualisme generalitzat, el dèfitic participatiu i associatiu que crec que patim en general , la complexitat de les decisions polítiques no ajuden. Però la veritat és que costa molt fer pedagogia sobre el tema quan els partits, com en el cas de CiU amb Ignasi Guardans, tiren no un potencial sinó una digníssima realitat per la finestra. I no arremeto ara contra CiU, sinó contra una determinada manera d'entendre la política, que em sembla que és comuna a tots els partits.
M'imagino que fer de diputat a Europa deu costar. Deu costar situar-se, deu costar sobresortir amb propostes pròpies i que estiguin bé. Crec que l'Ignasi Guardans ha aconseguit fer-se escoltar amb veu pròpia amb temes com la normativa dels aeroports, gens fàcils en els temps que corren i que ha aconseguit tirar endavant. I encara deu costar més viure un conflicte com el de Bombai, on la gafe-Esperanza encara corre, i actuar no només amb dignitat sinó també amb responsabilitat. Són actuacions que aporten prestigi al partit i que dignifiquen la política.
Per això no puc entendre que ara CiU se'l tregui de sobre seduïda per les possibilitats d'un candidat que no sembla gaire preparat per fer aquesta feina ni amb gaire experiència política en general. Els equilibris interns, les especulacions sobre captació de vot, i no el perfil que es necessita per fer determinades feines i la valoració del que s'ha fet, guanyen la partida.
Una manera de fer que és construir sobre la sorra. I que he vist ja en d'altres llocs, en d'altres partits, a nivells molt diferents. La fidelitat i l'honestedat no compten gaire.
Després quan arribi l'hora de l'abstenció electoral s'hauran d'encarregar costosíssims estudis per saber quines amagades motivacions porten el personal a passar de la política. Potser vaig errada...
M'imagino que fer de diputat a Europa deu costar. Deu costar situar-se, deu costar sobresortir amb propostes pròpies i que estiguin bé. Crec que l'Ignasi Guardans ha aconseguit fer-se escoltar amb veu pròpia amb temes com la normativa dels aeroports, gens fàcils en els temps que corren i que ha aconseguit tirar endavant. I encara deu costar més viure un conflicte com el de Bombai, on la gafe-Esperanza encara corre, i actuar no només amb dignitat sinó també amb responsabilitat. Són actuacions que aporten prestigi al partit i que dignifiquen la política.
Per això no puc entendre que ara CiU se'l tregui de sobre seduïda per les possibilitats d'un candidat que no sembla gaire preparat per fer aquesta feina ni amb gaire experiència política en general. Els equilibris interns, les especulacions sobre captació de vot, i no el perfil que es necessita per fer determinades feines i la valoració del que s'ha fet, guanyen la partida.
Una manera de fer que és construir sobre la sorra. I que he vist ja en d'altres llocs, en d'altres partits, a nivells molt diferents. La fidelitat i l'honestedat no compten gaire.
Després quan arribi l'hora de l'abstenció electoral s'hauran d'encarregar costosíssims estudis per saber quines amagades motivacions porten el personal a passar de la política. Potser vaig errada...
Comentaris