Dilluns els del Viladecans, punt de trobada, vam poder fer la nostra taula rodona sobre la Festa Major. Hi vam convidar tots els caps de llista dels partits que són a l'Ajuntament. I van venir tots i fins i tot es van preparar la reunió a partir d'un petit document que els havíem fet arribar. La sala estava plena, com podeu observar (cosa que no té gaire mèrit, perquè la sala de plens de Viladecans és molt petita i esdevé motiu de queixa permanent de ciutadans que hi volen assistir, perquè han d'escoltar el ple des del passadís i les escales....).
El debat va tenir un bon to, passats els primers minuts de posar-se a la defensiva, sobretot el partit de govern. Hi havia algun regidor que confessava que no solia anar a la Festa Major ni l'interessava gaire (sort que és a l'oposició!). Però es van plantejar unes quantes coses importants força consensuades:
- Convé revisar la Festa Major i cal fer-ho amb la participació de les entitats, a través del Consell de Cultura. La Festa Major d'hivern, que ja ha perdut fins i tot el dia festiu, podria adquirir relleu a través de la participació de les entitats i es podria viure de manera singular a les escoles. En qualsevol cas, les festes quallen si la gent se les fa seves i això tampoc no es pot fer per decret.
- Convindria trobar un motiu propi de Viladecans, aglutinador i que li aportés personalitat pròpia, que la distingís d'altres festes Majors. A l'estil de l'antiga "guerra de verdures", que va acabar fatal, perquè dins de les fulles d'enciam s'hi amagaven rocs... Viladecans podria, per exemple, rememorar com els pagesos omplien els aiguamolls amb terra per poder-hi sembrar o l'origen de les Pinedes arran de mar...
- El pregó s'hauria de revisar, de manera que tingués un cert contingut més festiu i més llarg...
- i, el més difícil, convindria trobar activitats que motivessin igual grans i xics, gent de tota la vida i gent nouvinguda, perquè actualment la Festa estava molt compartimentada i pensada per a públics molt diversos que no solen coincidir.
- Fora bo també trobar punts de contacte entre la novetat i la tradició.
En aquestes qüestions més o menys tothom estava d'acord. Es van dir altres coses, com que la Festa hauria d'aportar punts atractius per a les persones immigrades, o que la llengua catalana hi hauria de ser més present.
Per arribar a aquestes conclusions, em direu, no calia fer tant d'enrenou. És possible. Però és que a Viladecans la Festa Major consisteix bàsicament en un seguit d'actes força inconnexos. Els més majoritaris estan allunyats del centre històric. Les dues Festes Majors per no tenir no tenen ni nom, perquè el nostre ajuntament opina que cal desterrar els origens religiosos de la Festa. Per tant, ni la Mare de Déu de Sales ni Sant Sebastià s'esmenten. El motiu? Consideren que qualsevol referència religiosa és excloent... És el mateix motiu pel qual mai no s'ha volgut fer, per exemple, un calendari intercultural, perquè la cultura sol comportar tocar temes religiosos. O el motiu pel qual en un acte de voluntariat lingüístic promogut per l'ajuntament en què se celebra el Nadal no es pot cantar El Noi de la Mare -per ser rigorosos, no es pot facilitar al públic impresos fets a l'Ajuntament amb el text de cançons de Nadal-. Deu ser que anem sobrats de cohesió social en una ciutat que en cinquanta anys ha passat dels 4.000 als 64.000 habitants.
Bé, ja mirarem de posar-nos les piles i continuar treballant-hi...
El debat va tenir un bon to, passats els primers minuts de posar-se a la defensiva, sobretot el partit de govern. Hi havia algun regidor que confessava que no solia anar a la Festa Major ni l'interessava gaire (sort que és a l'oposició!). Però es van plantejar unes quantes coses importants força consensuades:
- Convé revisar la Festa Major i cal fer-ho amb la participació de les entitats, a través del Consell de Cultura. La Festa Major d'hivern, que ja ha perdut fins i tot el dia festiu, podria adquirir relleu a través de la participació de les entitats i es podria viure de manera singular a les escoles. En qualsevol cas, les festes quallen si la gent se les fa seves i això tampoc no es pot fer per decret.
- Convindria trobar un motiu propi de Viladecans, aglutinador i que li aportés personalitat pròpia, que la distingís d'altres festes Majors. A l'estil de l'antiga "guerra de verdures", que va acabar fatal, perquè dins de les fulles d'enciam s'hi amagaven rocs... Viladecans podria, per exemple, rememorar com els pagesos omplien els aiguamolls amb terra per poder-hi sembrar o l'origen de les Pinedes arran de mar...
- El pregó s'hauria de revisar, de manera que tingués un cert contingut més festiu i més llarg...
- i, el més difícil, convindria trobar activitats que motivessin igual grans i xics, gent de tota la vida i gent nouvinguda, perquè actualment la Festa estava molt compartimentada i pensada per a públics molt diversos que no solen coincidir.
- Fora bo també trobar punts de contacte entre la novetat i la tradició.
En aquestes qüestions més o menys tothom estava d'acord. Es van dir altres coses, com que la Festa hauria d'aportar punts atractius per a les persones immigrades, o que la llengua catalana hi hauria de ser més present.
Per arribar a aquestes conclusions, em direu, no calia fer tant d'enrenou. És possible. Però és que a Viladecans la Festa Major consisteix bàsicament en un seguit d'actes força inconnexos. Els més majoritaris estan allunyats del centre històric. Les dues Festes Majors per no tenir no tenen ni nom, perquè el nostre ajuntament opina que cal desterrar els origens religiosos de la Festa. Per tant, ni la Mare de Déu de Sales ni Sant Sebastià s'esmenten. El motiu? Consideren que qualsevol referència religiosa és excloent... És el mateix motiu pel qual mai no s'ha volgut fer, per exemple, un calendari intercultural, perquè la cultura sol comportar tocar temes religiosos. O el motiu pel qual en un acte de voluntariat lingüístic promogut per l'ajuntament en què se celebra el Nadal no es pot cantar El Noi de la Mare -per ser rigorosos, no es pot facilitar al públic impresos fets a l'Ajuntament amb el text de cançons de Nadal-. Deu ser que anem sobrats de cohesió social en una ciutat que en cinquanta anys ha passat dels 4.000 als 64.000 habitants.
Bé, ja mirarem de posar-nos les piles i continuar treballant-hi...
Mercè Solé
Comentaris