Voluntariat


Ahir vaig anar a una molt interessant taula rodona que es va fer a Viladecans en el marc d’una exposició sobre els valors del voluntariat i en la qual prenien part diverses entitats de la ciutat.
De fet, a Viladecans, de voluntariat no se’n parla gaire. Val a dir que la posta en marxa del Consell de la Convivència i l’actual regidoria de Ciutadania i Cohesió social, totes dues en mans d’ICV-EUIA, ha posat el tema damunt la taula.
De fet la jornada va posar de relleu qüestions interessants. Una d’elles, la dificultat d’alguns voluntaris per explicar bé què fan, quines realitats troben, quins objectius té la seva entitat. Potser de vegades tots plegats fem feines interessants però hi pensem poc. El treball dins les entitats de vegades és rutinari. Fem el dia a dia i oblidem per què ho fem. De tota manera alguna gent transmetia tant d’entusiasme que això sol ja resultava contagiós. Però va bé aprendre a explicar-se.
D’altra banda he de reconèixer que, tot i fer de voluntària en diversos camps, em resulta sempre incòmode aquesta mena d’almíbar que fàcilment recobreix el tema del voluntariat i que contraposa la tasca dels voluntaris a la dels professionals, i la de les ONG a la de les administracions públiques, com si només uns treballessin bé i amb convenciment.
Jo crec que de tasques desinteressades i generoses se’n fan en molts àmbits i de gent amb ganes de protagonisme, també n’hi ha a tot arreu. La majoria d’entitats funcionen perquè hi ha gent que hi dedica moltes hores sense cobrar i sense treure’n cap benefici directe. Tant si es tracta d’una associació de veïns com d’una coral com d’un esplai. I això també passa, encara que els estereotips diguin el contrari, en l’àmbit polític i sindical. És cert que hi ha gent que viu del “cuento”. Però hi ha molta més gent que ho sosté amb voluntat i que hi col·labora. I alguns han passat anys a la presó per fidelitat a la seva lluita per la justícia. De vegades ho oblidem.
Dit això és cert que les entitats socials solen tenir més proximitat, més agilitat, més capacitat de donar respostes noves, mentre que les institucions són lentes. El repte per a les entitats socials és fer visible a la societat tantes realitats invisibles, formular propostes polítiques i, quan és possible, demostrar que es poden tirar endavant. La seva mateixa feina els dóna credibilitat davant les institucions. Jo crec que entitats i institucions es necessiten i es complementen. I s’han d’articular d’alguna manera. Altrament sí que hi ha el risc de caure en la beneficència.
Mercè Solé

Comentaris