Cristianisme i Justícia ha editat un fulletó molt interessant, en la seva col·lecció Papers en què fa una anàlisi dels biocombustibles, signada per Maria Hidalgo, d'Intermón. Em sembla d'allò més oportú la seva publicació. Us en transcric la conclusió:Les polítiques dels països industrialitzats sobre biocombustibles no ofereixen mitjans efectius per a combatre el canvi climàtic o per a millorar les reserves de combustibles. Però sí que permeten que els governs s'evadeixin de prendre decisions urgents sobre com reduir el consum. Alhora, el cost real d'aquestes polítiques aprofundeix els efectes de la pobresa i de la degradació mediambiental i accelera el canvi climàtic. En molts països del Sud, s'està produint una carrera sense precedents per a subministrar el mercat europeu, i la població pobra en resulta trepitjada. En aquestes circumstàncies, la UE s'ha de replantejar la seva política de biocombustibles: eliminant la meta del 10%, invertint en tecnologies més eficients les enormes quantitats previstes per al subsidi de la producció de biocombustibles a través dels aliments, i promovent les condicions socials i ambientals que permetin que l'ús de biocombusibles redueixi efectivament les emissions, ofereixi oportunitats de desenvolupament rural i permeti als països productors desenvolupar una tecnologia que els ajudi a reduir la dependència del petroli.
Així, els biocombutibles continuaran sense ser la panacea, però hauran deixat de ser una gran amenaça afegida als riscos que pateixen les persones més pobres. I fins i tot podran comportar alguna aportació positiva.
Comentaris