Primer dia de feina


Em sembla que feia anys que no gaudia d'unes vacances tan relaxades. I també que no tornava a la feina "sense plorar". Recordo anys enrere l'angoixa de final de vacances i dels diumenges a la tarda, la dificultat dels primers dies per desconnectar de la feina (hi somniava una vegada i una altra) i els malsons just abans de la tornada. Amb aquest panorama, les vacances es reduïen a la meitat. Jo les vivia com una mena de llibertat condicional sempre massa breu, i comptant els anys que em faltaven per a la jubilació...
Penso en la gent que conec per a qui la feina està lluny de ser agradable: feines poc valorades, o en condicions precàries, amb la incertesa de si tindran o no continuïtat; la gent que no s'entén amb el seu cap o amb l'equip on ha anat a parar, o la gent que se sent desbordada en certs moments perquè fa feines particularment difícils, sobretot en els camps educatiu, social, sanitari... La gent que ha de fer feines arriscades o que no li agraden; que es veu obligada a fer coses amb què no està d'acord. La gent que hi pateix, vaja, que és molta. I que de vegades ho té difícil per canviar.
A tots ells i elles, una abraçada.
Mercè

Comentaris

Manel Filella ha dit…
No sé que em passa enguany... després de veure, només algun dia, els atletes que han participat en les Olimpíades, aquella il·lusió, aquell esforç continuat, aquelles ganes de...Deu ser que em faig grandet....però m'esperonen a SER i a VIURE...