Petita història de solidaritat laboral

Que vaig tenir la sort de viure, no fa gaires anys. Vivíem uns moments convulsos a l'empresa on treballava i a mi em va tocar el rebre: quinze dies de suspensió d'ocupació i salari. Vaig rebre moltes mostres de suport: els companys, el comitè d'empresa... Solidaritat feta de reunions, d'esforços, d'escrits, de mullar-se en temps difícils, de paraules i de molt d'afecte. En mig de tot plegat, un sobre anònim. Dins del sobre 60 € amb una nota sense signar que deia: "en lloc de quinze dies sense sou, ja només en seran catorze".
Per sort, com que a més no hi havia cap causa per part meva per a una sanció, el problema aviat es va resoldre i vaig cobrar el que l'empresa em devia. Però jo mai no vaig poder descobrir qui m'havia enviat els diners. I aquesta no va ser l'únic suport tangible amb què em vaig trobar: alguns companys va fer una col·lecta per pagar la factura de l'advocat que em va defensar davant l'empresa.
Em vaig sentir molt afortunada de tenir aquests companys, lluitadors i solidaris. Vivim en una societat escèptica. Però la solidaritat encara existeix.

Comentaris