Primera reunió d’un grup de treball de gent de diverses entitats a què vaig ser convidada: es tractava d’aportar propostes de cara a una tasca futura de coordinació. De fet, molts dels presents no teníem gaire clar què se’ns demanava. Tampoc no ens coneixíem entre nosaltres.
Després de la primera ronda de propostes, la persona que portava la reunió ens va dir que les decisions no depenien d’ella i que ho havia de consultar a les autoritats competents.
Va seguir una mena d’esbroncada general perquè les propostes, que no eren precisament noves ni originals, segurament no quadraven amb les expectatives dels convocants. El to general es va agrejar considerablement tot i els intents de tornar al bon rotllo.
Realment hi ha maneres ben curioses de motivar (¿?) el personal, de cohesionar grups diversos i d’establir estratègies de futur. Em vaig alegrar molt de ser simplement una convidada de pas…
Segurament si la persona que convocava hagués advertit prèviament i amb claredat de les limitacions del tema i hagués acollit una mica més amablement les entitats que tenia al davant tots plegats ens haguéssim estalviat un mal tràngol i s’haguessin formulat intervencions més positives.
Em sembla que m’estimo més la no participació que aquesta forma de cobrir l’expedient que es dóna en tantes instàncies polítiques, socials i eclesials. Sense una mica d'amabilitat es fa molt difícil motivar.
Després de la primera ronda de propostes, la persona que portava la reunió ens va dir que les decisions no depenien d’ella i que ho havia de consultar a les autoritats competents.
Va seguir una mena d’esbroncada general perquè les propostes, que no eren precisament noves ni originals, segurament no quadraven amb les expectatives dels convocants. El to general es va agrejar considerablement tot i els intents de tornar al bon rotllo.
Realment hi ha maneres ben curioses de motivar (¿?) el personal, de cohesionar grups diversos i d’establir estratègies de futur. Em vaig alegrar molt de ser simplement una convidada de pas…
Segurament si la persona que convocava hagués advertit prèviament i amb claredat de les limitacions del tema i hagués acollit una mica més amablement les entitats que tenia al davant tots plegats ens haguéssim estalviat un mal tràngol i s’haguessin formulat intervencions més positives.
Em sembla que m’estimo més la no participació que aquesta forma de cobrir l’expedient que es dóna en tantes instàncies polítiques, socials i eclesials. Sense una mica d'amabilitat es fa molt difícil motivar.
Mercè Solé
Comentaris