El moment d'aprendre

Ahir vaig sentir la notícia per la televisió: sembla que el govern català pretén congelar la plantilla de les escoles d’adults.

Jo no hi entenc gens, però el que veig és que tant l’Escola d’Adults com el Servei Local de Català de la meva ciutat estan permanentment amb llistes d’espera i que van curts de personal.

Veig també que continua havent-hi molta gent pràcticament analfabeta (gent gran, sobretot dones), moltes persones immigrades que necessiten conèixer tan aviat com sigui possible totes dues llengües oficials, a més, en molts casos, de ser alfabetitzades i a qui aniria molt bé situar-se millor en relació a la cultura i la història del nostre país. Veig que l’índex de lectura és baix en general i que molts joves acaben l’escolarització amb greus dèficits. És probable que, passats uns anys, alguns d’aquests joves estiguin motivats per aprendre allò que no han après a escola.

Veig que les iniciatives culturals de les biblioteques (també amb un pressupost escàs, en el cas de Viladecans) són ben acollides i que tenen èxit els grups de lectura col·lectiva, els exercicis de capacitat crítica, de comparar textos, d’explicar contes. I també que hi ha ganes d’aprendre a moure’s amb les noves tecnologies, nivells bàsics d’informàtica.

Veig que la situació de les persones immigrades necessita noves respostes imaginatives, flexibles i àgils, que ara no són possibles, tal com està estructurat el curs i amb el personal que hi ha.

I veig sobretot que l’aprenentatge en general, i el de la lectura en particular, transformen extraordinàriament la vida de les persones en la comprensió del món que les envolta, en la seva possibilitat d’actuació, en la seva autoestima, en el desenvolupament de les seves activitats, en la seva creativitat, i poden transformar la de les comunitats, afavorint la cohesió social i, en definitiva, la llibertat de les persones.

Em pregunto per quin motiu un govern que es diu d’esquerres en lloc de potenciar l’accés a la cultura de les persones amb menys recursos (dones, gent gran, joves, immigrants…) congela pressupostos i restringeix, per exemple, el batxillerat nocturn. I la resposta m’espanta. Això sí, les falques dient-nos que llegim, que no faltin. Però les mesures sòlides són tota una altra cosa…

Mercè Solé

Comentaris