Diumenge vam fer una sortida amb l'associació de pares del taller d'en Jordi al santuari de Sant Ramon Nonat, a la Segarra. Durant el viatge, la guia ens va explicar la molt peculiar manera de "no néixer" del sant i la no menys peculiar de ser enterrat . Ens va dir també quatre coses de l'estil arquitectònic del convent i de l'església. De fet ni la guia ni el frare mercedari que ens va acollir un cop a lloc no ens van explicar res del que sant Ramon va fer en vida ni de per quin motiu se'l considera sant ni de qui són els mercedaris, a què es dedicaven i què fan avui. Res tampoc sobre Pere Nolasc o Maria de Cervelló.De fet, ens van acollir cordialment, però tampoc no hi va haver cap mena d'interès pel nostre grup. Ningú no ens va preguntar qui érem i què fèiem o què ens semblava tot plegat.
Vaig pensar que era una oportunitat perduda d'explicar-nos mútuament experiències valuoses. (Mercè Solé)
Comentaris