Herrera, president

Jo vull que, després de les eleccions del proper dia 9, en Joan Herrera sigui president del govern espanyol. Ja sé que hi ha poques possibilitats que això passi, però, com que és el que jo vull, ho dic i en faig propaganda. I per això el votaré.

Jo vull que sigui president del govern espanyol, perquè és ell, i el seu programa (que no és que sigui personal d’ell: és de tot un munt de gent, però ell el representa), són els qui millor expressen el que jo vull per mi, i per la meva gent, i per tot Catalunya, i per tot Espanya.

I és que, encara que sigui un eslògan electoral, jo, efectivament, vull solucions justes, lògiques i valentes per als problemes que tots plegats tenim. I la veritat, no veig ningú que les ofereixi com Joan Herrera i el programa d’ICV-EUiA les ofereix.

Per exemple, jo vull que els immigrants siguin tractats com a persones de primera classe, igual que jo, i per tant es deixi de jugar, en cap sentit, a afavorir els temors de la gent, i sobretot de la gent dels sectors populars. Cal una gran feina pedagògica, certament, però per fer-la cal tenir d’entrada clar que tothom, hagi nascut on hagi nascut i hagi vingut com hagi vingut, ha de tenir els mateixos drets i els mateixos deures. I això l’únic que ho diu sense cap reticència ni reserva, és Joan Herrera. Els amics socialistes també ho diuen bastant, però en el seu moment, per exemple, van firmar aquella declaració de Berlín de la Unió Europea que deia que combatrien “el terrorisme, la delinqüència i la immigració il.legal”, posant-ho tot en el mateix sac, i encara no s’han desdit d’aquesta nefasta assimilació.

O per exemple, jo vull que quedi clar que no podem lluir d’AVE i alhora mantenir el trajecte de tren de Barcelona a Vic igual que fa setanta anys.

O per exemple, jo vull que els impostos als rics pugin, i s’aboquin molts més diners per a la sanitat, l’educació, els serveis socials. I em sembla una insensatesa això de repartir diners “a voleio” en comptes de destinar-los allà on hi ha més necessitats.

O per exemple, jo vull (i ho vull perquè em sembla un bé per a tots els ciutadans i d’una manera especial em sembla un bé per als cristians) que es denunciïn els acords entre Espanya i la Santa Seu, perquè privilegien l’Església catòlica i no afavoreixen la laïcitat necessària en un estat democràtic.

O per exemple, jo vull que tot treballador i tota treballadora pugui cobrar almenys 1.000 € al mes, perquè pugui viure amb la dignitat i el benestar que tothom mereix.

O per exemple, jo vull que es potenciï al màxim el transport públic, perquè és una eina bàsica tant de cara a la sostenibilitat com de cara al benestar col.lectiu.

O per exemple, jo vull que a Espanya es potenciïn totes les cultures, totes les llengües, totes les possibilitats de bon govern, proper i financerament equilibrat.

Jo vull tot això, i moltes més coses que aquí no hi caben. Són coses justes, lògiques i valentes, i sé que en Joan Herrera se les creu. I per tant sé que, encara que no es puguin realitzar el primer dia a cop de vareta màgica, ell, si és president del govern espanyol, les buscarà, hi posarà els mitjans, no es farà enrere per quedar bé amb no sé qui o per por de no sé qui altre, i trobarà les maneres viables de tirar-les endavant.

I també sé una altra cosa. I és que, si el voto a ell, i si aconsegueixo que el màxim nombre de gent el voti, encara que aquest cop no pugui ser president i li calgui triar entre Zapatero i Rajoy, en el debat d’investidura votarà, naturalment, a favor de Zapatero i en contra de Rayoy. Però no serà un xec en blanc. Sinó que la seva acció parlamentària, i la del seu grup, servirà per fer tota la força que calgui per tirar endavant aquestes solucions justes, lògiques i valentes que jo vull. (Josep Lligadas)