Hem estat uns dies a Segovia, de vacances. Entre els molts tresors trobats hi ha el del monestir dels carmelites descalços, fundat per sant Joan de la Creu. De fet és un edifici a tocar de la ciutat. No sé com seria a l'època del sant, però ara tot i comptar amb un magnífic jardí és en un paratge àrid, però molt evocador, potser també perquè porto uns quants dies llegint coses piadoses: el llibre sobre Jesús del Pagola, les entrevistes de Monges, publicades per l'editorial Fragmenta, i en Josep va pensar a agafar la història de sant Joan de la Creu, d'en Gerald Brenan.
Sóc una mena de desastre, que resa poc i a qui la litúrgia costa, però cada dia veig més clar que sense ni una espurna de mística realment res no s'aguanta. Us deixo una altra petita joia: el "cantar del alma" amb música de Frederic Mompou i la Victòria. (Mercè Solé)
Sóc una mena de desastre, que resa poc i a qui la litúrgia costa, però cada dia veig més clar que sense ni una espurna de mística realment res no s'aguanta. Us deixo una altra petita joia: el "cantar del alma" amb música de Frederic Mompou i la Victòria. (Mercè Solé)
Comentaris