Ara, a treballar

Escric això mentre només hi ha un 9,7 % de les dades. Sembla que el PP s'ha vist aturat. Un descans. I sembla que la participació ha estat alta, està bé. Però em sembla que ara que s'obre un llarg període de "descans" electoral convindria posar-se les piles, tots els partits, per unes quantes coses:
  • L'abandó de la demagògia. Vivim en un moment de forta crispació. D'acord que hi ha un principal responsable, però no són els únics. El terrorisme, la immigració, el nacionalisme... són qüestions que fàcilment es "visceralitzen" i costa veure'n la complexitat i mantenir el diàleg. Recuperar els matisos, dignificar les persones... és fonamental.
  • La pedagogia política. Explicar el perquè de determinades decisions, com afecten o poden afectar la gent, els efectes perversos i les millores, el finançament...
  • Un finançament transparent i més auster. Em sembla que els partits polítics -tots- viuen massa del diner públic. Realment l'aportació econòmica dels militants és la "calderilla" al costat dels ingressos institucionals. Em sembla que això fa un flac favor a la democràcia. A part, és clar, de les aportacions dels grups econòmics que afavoreixen els més poderosos. Però els partits petits també haurien de canviar un sistema que genera molts efectes no desitjats i que resulta un engany respecte a totes les entitats, per exemple, que cobren subvencions, les quals han de justificar fins l'últim cèntim.
  • Una revisió dels càrrecs de confiança i acabar amb l'acumulació de càrrecs polítics sobre una mateixa persona. Em sembla que tots els partits que tenen l'oportunitat de governar cauen fàcilment en allò de col·locar-hi amics de vegades per fer feines incertes. Almenys que els que hi siguin, treballin.
  • Un increment de la participació. I no de la participació "maquillatge" que s'ha estès força. Tenir en compte la gent, tot i que sóc conscient que això té limitacions, és important.
  • Mantenir les formes. Sembla una recomanació de casa bona, però em crida l'atenció que com més de casa bona són els polítics més recorren a la desqualificació més grollera. La gent hem de poder parlar, conviure i relacionar-nos sense insultar-nos.
  • La coherència entre allò que es diu i allò que es fa. És una obvietat, però fa molta falta.
  • Consensuar un sistema de votacions que respongui més al nombre de vots obtinguts.
Fet el sermó, vaig a veure què diuen les xifres. Per cert, també, deixeu-me felicitar Joan Herrera per la seva campanya. És molt difícil que algú t'escolti en mig de tant de soroll. A mi m'ha agradat. M'ha semblat honest. Però el cert és que una altra cosa que convindria canviar és el sistema de precampanyes i campanyes. En fi, bona nit!
Mercè Solé

Comentaris

Anònim ha dit…
El vostre partit fomentava l'apostasia i defensava l'avortament, i vosaltres tan tranquils. Quina cara més dura que teniu!